SEGRE

AIGÜES SEQUERA

El ràpid desglaç fon en 15 dies 120 hectòmetres de neu del Pirineu

La CHE matisa la Generalitat i diu que la gestió d'aigua del Segre li competeix

Una investigadora durant els treballs de camp sobre gestió de boscos i aportació d’aigua.

Una investigadora durant els treballs de camp sobre gestió de boscos i aportació d’aigua.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El desglaç s’ha accelerat en les dos últimes setmanes i ja ha fos una tercera part de les reserves de neu al Pirineu. Segons dades de la CHE, actualment queden 237,6 hectòmetres cúbics d’aigua en forma de neu a les capçaleres dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, un 12 per cent menys que la setmana passada i un 33% menys que fa 15 dies: des del 13 de març s’han fos 120 hectòmetres cúbics de neu i la majoria s’han evaporat, i només una petita part ha anat als rius. Aquesta situació ha posat en alerta els regants.

A l’Aragó i Catalunya, el president, José Luis Pérez, va constatar que s’ha evaporat la meitat de la neu dels cims i va assegurar que si no hi ha pluges a l’abril la campanya d’estiu serà molt díficil d’afrontar. D’altra banda, la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Dolores Pascual, va advertir ahir que la gestió de la conca de l’Ebre ha de ser integrada i única, amb la qual cosa va matisar les declaracions de la conselleria d’Acció Climàtica, que dimarts va defensar que l’aigua sobrant després de la modernització del Canal d’Urgell la gestioni la Generalitat. “La gestió de l’aigua és competència de la CHE, sense perjudici que la Generalitat exposi les seues prioritats”, va assenyalar Pascual.

Analitzen si la gestió del bosc pot aportar aigua

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya del Solsonès i l’Agència Catalana de l’Aigua han posat en marxa un projecte per analitzar quina és la relació entre els boscos i l’aigua i comprovar si des de la gestió forestal es pot millorar la provisió d’aigua a la població. A Catalunya es calcula que en els últims vint-i-cinc anys la generació d’aigua blava, és a dir, la que no consumeix el bosc i va cap als rius i aqüífers, ha disminuït un 29 per cent. A més, els cabals dels rius han baixat entre un 5 i un 10% per dècada en les últimes quatre o sis dècades.

La investigadora del grup de Boscos i Aigua del CTFC, Paula Martín, va detallar que el projecte pretén “veure com a través de la gestió del bosc podem revertir la tendència de disminució de cabals ja que amb el canvi climàtic els boscos necessitaran més aigua”.En un altre ordre de coses, el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, presidirà una processó al Berguedà per demanar que plogui.

Lleida té un pla de sequera i en prepara un altre amb Pinyana

Lleida ciutat compta des del maig del 2022 amb un pla de sequera inclòs al reglament de l’aigua que preveu mesures com el veto a l’ús de l’aigua per netejar carrers, regar o omplir piscines. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va avançar que a més tramiten un altre pla de sequera per al conjunt de la Mancomunitat d’Aigües de Pinyana, la xarxa del qual utilitzen per al proveïment, i que aquestes mesures s’aplicaran si així ho ordenen la CHE o bé l’ACA.

El Pla Hidrològic Nacional obliga els municipis de més de 20.000 habitants a dotar-se d’un pla de sequera, la qual cosa a Lleida afecta només la capital. Postius va explicar també que la Paeria recuperarà un dipòsit d’aigua mai utilitzat i demanarà a la CHE que li cedeixi una depuradora d’aigua de boca en desús a Santa Anna.La situació de sequera a Lleida afecta per ara el regadiu, però a les conques internes preocupa per als proveïments. El Govern va convalidar al Parlament només amb els vots d’ERC el decret de sequera, que permet a l’ACA suspendre 48 hores la captació d’aigua per a usos no domèstics.

tracking