«Parodiar-se i airejar les teues misèries és terapèutic»

Ha tornat a TV3 amb la segona temporada d’

El crac

. Què hi ha de realitat i ficció en el personatge que interpreta?

Tot és veritat, és una gran paròdia de mi mateix. L’únic que no és veritat és l’exageració, perquè els guionistes em posen les coses difícils perquè tregui el pitjor.

Això de parodiar-se a un mateix i el món dels actors ha de ser terapèutic.

Del tot. Airejar les misèries, admetre el petits que som... En definitiva, treure’s la màscara et deixa alleujat. Aquesta és la teràpia que proposo a l’espectador, buscar la sinceritat, la veritat, perquè admetre la debilitat et fa més fort.

Es basa en algun referent?

En la tradició anglosaxona, la del personatge irreverent i impresentable. El crac, en definitiva, ens ensenya a riure’ns de nosaltres mateixos.

En aquesta temporada ha incorporat l’actor Julio Manrique, amb el qual ja va treballar a

Porca Misèria

. L’està convertint en un ‘sex symbol’?

Alguna cosa hi tinc a veure [rialles]. El paper que fa el Julio és brillant. S’ha prestat al joc de riure’s de si mateix, d’aquesta imatge d’etern seductor. De fet l’està trinxant i a més de manera cruel.

També va formar parella a

Plats bruts

amb Jordi Sánchez. Hi ha la possibilitat que torni?

La sèrie, no.

Què diferencia l’humor de

Plats bruts

,

Porca misèria

i

?

Plats bruts era una sitcom esbojarrada i amb un punt infantil, amb personatges immadurs als quals no els importava ser-ho. A Porca misèria els personatges pateixen i són conscients de les seues misèries, tenia un punt de drama. I quant a El crac, és la més adulta. Tornem una mica a Plats bruts, però amb més realisme i un humor més cruel i àcid.

Com a expresident de l’Acadèmia del Cinema Català, en quin moment es troba el cine a Catalunya actualment?

Difícil, com ho ha estat sempre. El cine és una peça important d’un país i hem de competir amb indústries com per exemple la nord-americana. És una lluita global.

I a TV3, què li està passant amb les audiències?

Que falten cent milions d’euros en el pressupost amb què comptava abans. No podem competir amb les cadenes estatals i produccions com Tu cara me suena, per exemple. A més té per mandat ser el motor de la indústria audiovisual catalana. En aquests moments es troba en una cruïlla, s’ha de repensar.

Vostè demana la independència de Catalunya. Se li han tancat portes a l’Estat espanyol per aquest motiu?

No ho sé. Però si dir el que penso, no mirar a cap altre costat, viure sense màscares i ser sincer m’ha tancat portes, no m’importa. Estic dolgut amb el catalanisme polític. Si una cosa tenia és que era antifeixista, i Àngel Ros s’ha desautoritzat amb el tema de les plaques franquistes.

Opina que el procés va en la direcció correcta?

Únicament ho sabrem el dia que es declari la independència. És una cursa de fons i continuem forts.

Ara prepara l’adaptació televisiva d’

El nom

.

Sí, s’emetrà a TV3. Tornem una mica al tema de les màscares. La primera màscara que ens posen és el nom tot just nàixer.