x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

La tórtora

  • Josep Vallverdú
Actualitzada 05/08/2021 a les 12:36
La tórtora

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La tórtora

Mar Cuchi

Havien passat dos dies, i el llangardaix, mandrós, dormia moltes estones i, quan sortia de dessota la llosa, no veia ningú amb qui entretenir- se. Se’n va anar a l’arbreda propera i es menjà unes flors i un insecte que se li posà a frec de morro.

Cap a la tarda s’havia estirat sobre la llosa i sentia la frescoreta de l’aire que li corria per l’esquena. Entre la petita fressa de la brisa arribava un sorollet semblant a un petit motor; rr, rr, que li agradava cada vegada més.

–Tur, tur! –va sentir, llavors, molt a la vora. F

eu unes passes per girar-se després en direcció a la paret de la derruïda casa prop d’allí des d’on havia vingut el “tur, tur”.

A contrallum va veure un ocell sobre aquelles runes.

–Tur, tur –repetí l’ocell.

–Qui ets? –obrí la boca el llangardaix–. Ja sabeu que els llangardaixos tenen una veu molt prima, i l’ocell no el va sentir. Per fer-se més proper feu una voladeta i es plantà en una roca d’allí a la vora.

–Tur, tur! Soc la tórtora.

–Un colom, m’has semblat.

–És que som molt iguals. Nosaltres, les tórtores, mengem el mateix que ells, gra si podem, i llavors de les plantes. No som iguals en el tracte, el colom es baralla amb els altres coloms i les tórtores som pacífiques. Fem parelles duradores!

–Doncs podríem ser amics. Jo no surto mai de per aquí i no sé res del que passa al poble.

–Ja t’explicaré el què. Han arribat els estiuejants. Els que cada any venen a passar els mesos d’estiu, tenen casa pròpia o s’allotgen en cases dels parents. Una noia, l’any passat, cada dia em donava molles de coca o de pa. Jo em posava a la seva finestra i ella sortia a donar-me teca.

–Que bé! I ara també ho fa?

–No. No sé què passa, tot el dia passeja acompanyada d’un noi, i no es recorda de mi. Avorrida, em té. Què hi farem!

–Vols que anem plegats al bosc? T’ensenyaré els forats dels arbres on m’amago.

Des d’aquella tarda el llangardaix va tenir una nova amiga que li explicaria tot el que passava al poble.

Que era molt i molt divertit!

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre