SEGRE

PATRIMONI JUSTÍCIA

Un jutge català veurà per primera vegada el cas de l'art de Sixena que està a Lleida

Un jutjat de Rubí admet a tràmit la demanda del Museu de Lleida pel dret de retenció de les 44 obres que reclama Aragó || Demanen a les monges les despeses de conservació de les peces

Imatge recent d’un grup de visitants davant d’algunes de les obres del conflicte de Sixena exposades al Museu de Lleida.

Imatge recent d’un grup de visitants davant d’algunes de les obres del conflicte de Sixena exposades al Museu de Lleida.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El jutjat de primera instància número 2 de Rubí va admetre ahir a tràmit la demanda presentada el 20 de juliol pel consorci del Museu de Lleida –de la qual ja va informar SEGRE– en la qual demana que se li reconegui el dret de retenció de les quaranta-quatre obres originàries de Sixena que reclama Aragó. El museu lleidatà va informar en un comunicat que, “segons aquest dret de retenció, les peces no es poden traslladar fins que l’orde santjoanista del monestir de Sixena –actual titular provisional de les obres, segons la sentència del jutjat número 1 d’Osca– hagi retornat els imports econòmics corresponents a les despeses de conservació i millora que ha realitzat el Museu de Lleida durant els disset anys de possessió, [...] pendents de determinar a través d’un peritatge econòmic”. S’ha de recordar que la Generalitat va incloure aquestes quaranta-quatre peces de la col·lecció del museu al catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya el 1999, arran de l’informe de la Junta de Museus i poc més d’un any després de la creació, l’agost del 1997, del consorci institucional que gestiona la pinacoteca lleidatana. En la demanda judicial s’informa que “no hi ha cap dubte que, des del 1999 i fins a l’actualitat, el Museu de Lleida ha custodiat les obres i les ha conservat per la seua vocació de conservació del patrimoni artístic català”, i es recorda que això ha generat “importants despeses de manteniment i conservació que té dret a recuperar” abans que s’executi qualsevol trasllat. Aquesta obertura de judici ordinari representa també que el litigi, fins ara en jutjats oscencs, es veurà també per primera vegada en una seu judicial catalana i que representants de l’orde religiós hagin de comparèixer davant del jutge per explicar quin és el seu posicionament.

En la demanda es remarca també que l’inici d’aquest procediment “no significa, en cap cas, que el Consorci del Museu de Lleida comparteixi la sentència del jutjat d’Osca”, que va declarar nul·la la compravenda d’aquestes obres per part de la Generalitat l’any 1983 i que ara obliga a entregar-les al monestir de forma provisional, a pesar del recurs pendent davant de l’Audiència Provincial d’Osca. El comunicat va afegir que el Consorci “no comparteix que la compravenda sigui nul·la, sinó al contrari, considera que aquesta va ser vàlida i que la legítima propietària de les obres és la Generalitat, però davant del pronunciament de nul·litat es veu obligat a exercitar les seues accions contra l’orde santjoanista de Sixena, al ser el propietari provisional de les obres en litigi”.

La demanda admesa a tràmit es dirigeix tant contra l’orde religiós de Sant Joan de Jerusalem a Valldoreix –última residència de les monges de Sixena i el lloc on va morir l’última religiosa, l’any 2000 (d’aquí ve la presentació al jutjat del partit judicial de Rubí)–, com contra la comunitat de Vilanova de Sixena (extinta, l’edifici està ocupat per l’orde de Betlem) i la del cenobi de Salinas de Añana, a Àlaba, seu de la representant actual dels monestirs de monges d’aquest orde a Espanya.

La demanda també reclama declarar el Museu de Lleida com a posseïdor de bona fe de les obres.

tracking