El MNAC exposa a Picasso en diàleg amb el Romànic lleidatà

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) condueix Pablo Picasso a l’Edat Mitjana a l’exposició "Picasso-Romànic", que il·lustra a partir de 40 olis, dibuixos, ceràmiques, escultures i un quadre relleu la influència de l’art romànic català, la majoria procedent del territori lleidatà, i les seues afinitats a l’obra de l’artista malagueny.

Totes les obres exposades enmig d’escultures i absis romànics del MNAC, que atresora la més completa col·lecció d’art romànic, provenen del Museu Picasso de París, igual com una selecció de documents inèdits dels arxius de Picasso que pertanyen al museu parisenc i que revelen el seu interès per l’art d’aquest període.

L’exposició, que estarà oberta al públic des d'aquest dijous i fins el proper 26 de febrer, posa el focus sobre dos dates que marquen la relació de l’artista amb l’art medieval: 1906 y 1934.

L’art romànic és una lliçó inapreciable per als moderns

Segons han explicat avui els comissaris de la mostra, Emilia Philippot i Juan José Lahuerta, "el 1906, en un moment decisiu de transformació del seu estil, Picasso s’instal·la durant uns mesos al poble pirinenc de Gósol, gairebé coincidint amb les campanyes de descobriment i salvaguarda del romànic català impulsat per la Junta de Museus de Barcelona".

Gairebé trenta anys més tard, el 5 de setembre de 1934 Picasso visita les col·leccions d’art romànic en la inauguració del llavors Museu d’Art de Catalunya, avui integrada al MNAC, i en aquesta visita, acompanyat per la premsa local, l’artista malagueny va declarar: "l’art romànic és una lliçó inapreciable per als moderns".

Encara que l’endemà va partir cap a París i ja mai no va tornar a Espanya, "durant tota la seua vida Picasso va anar atresorant les proves d’aquesta relació", recorda Philippot.

Peces documentals inèdites

L’exposició mostra un conjunt documental, fins ara inèdit, que conserva l’arxiu del Museu Picasso de París, atapeït d’imatges romàniques, postals del museu amb motius romànics que li enviaven els seus amics, entre ells Miró, correspondència i diversos llibres i revistes sobre el tema.

El conjunt documental arrenca el 1922 amb una postal de Joan Miró i finalitza el 1964 amb una altra del seu amic Joan Vidal Ventosa, passant per una carta de l’antologista picassià Christian Zervos de 1936.

L’exposició no prova d’establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les obres de Picasso, ni planteja la recerca d’una influència directa, ja que, com ha dit Lahuerta, "una de les característiques principals de l’obra picassiana és precisament la seua capacitat de transformar qualsevol influència en una cosa diferent i pròpia".

La mirada de Picasso sobre el romànic, afegeix Lahuerta, "és una mirada de valoració artística i no una mirada arqueològica".

Els espais de la mostra

En un primer espai de l’exposició s’exploren els primers contactes de Picasso amb el romànic, centrat en les obres realitzades en 1906-1907 a Gósol, en un moment en què experimenta un retorn a un cert primitivisme, en reacció contra l’anomenat període rosa anterior.

Juntament amb la verge de Gósol, que a començaments del segle XX es trobava al seu emplaçament original i que el propi Picasso va poder veure en la seua estada pirinenca, es mostren obres com "Bust d’home (estudi per a Les Demoiselles d’Avignon) "Rostre-màscara de Josep Fontdevila, Fernande amb mantellina blanca", "Estudi per a 'L’home del corder'" o la ceràmica "Gazelle de forn decorada amb un bust d’home amb jersei de ratlles".

Un segon eix té a veure amb un tema tràgic, la crucifixió, molt present en l’art romànic i que a Picasso va preocupar en diferents moments de la seua vida, especialment entre 1930 i 1937.

A l’espai de Santa María de Taüll, els frescos romànics conviuen amb varietats de "La Crucifixió", "Tres banyistes", "Escena de decapitació" o "La dona de l’estilet" de Picasso.

Un últim àmbit es refereix també a un tema recurrent a la col·lecció romànica del museu: la calavera, metàfora de la mort, que és un dels grans temes transversals a l’obra de Picasso, que s’expressa a través de màscares i calaveres, tant humanes com animals.

Aquí es poden contemplar "Cap de dona", "el petó", "Cap de cabra", "Crani de xai", "Vanitas", "Objecte amb fulla de palmera" o "Màscara".