El 62% dels habitants de Ponent parla català habitualment i un 82,70% el coneix

A les comarques de Ponent parlen en català un 62% dels habitants, encara que el percentatge dels que coneixen la llengua s’eleva fins al 82,70. Els segueix Alt Pirineu i Aran, amb un 61,4% de parlants habituals i un 83% de persones que el coneixen. Aquestes xifres situen Lleida al darrere de Terres de l’Ebre, la zona on més es parla (74%) i es coneix (85,10%) i de les Comarques Centrals (63,4% i 85,4% respectivament). Així mateix, a Lleida capital, el 75,2% dels habitants saben parlar català. Aquesta dada la situa al novè lloc al rànquing que determina la capacitat de parlar aquesta llengua entre les cinquanta ciutats catalanes més poblades.

Aquestes són algunes de les dades que poden extreure’s de l’Informe de Política Lingüística 2015, que el conseller de Cultura, Santi Vila, va entregar ahir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. En la valoració de l’informe, el titular de Cultura va assenyalar que el català es troba en una situació “raonablement positiva i de fortalesa, contra pronòstic”, tenint en compte la situació sociodemogràfica que viu Catalunya arran de les onades migratòries dels anys 2000. Prenent com a referència dades de l’any 2013, l’informe recorda que el 94,3% de la població major de quinze anys de Catalunya entén el català i que el 80,4% el sap parlar. Aproximadament 662.300 persones adultes tenen llengües inicials diferents del català i el castellà. L’informe mostra un notable increment del català a internet així com el fet que la justícia continua sent un dels cavalls de batalla, com el cine. L’estudi analitza així mateix el comerç (desglossament) i l’oferta cultural en català, que en termes generals creix.

El consum de pàgines web en català creix set punts en un any

El 54,5% de la població de Catalunya que ha consultat internet ha visitat pàgines en català, de manera que el consum ha crescut 7 punts en relació amb l’any anterior, segons el mateix informe. Per primera vegada, els deu webs més visitats a Catalunya tenen versió en català, i sis dels deu programes de missatgeria més utilitzats tenen versió catalana, incloent líders del mercat com WhatsApp. Així mateix, l’estudi constata que el 30% dels webs de les grans marques compten amb versió en català, així com el 60% dels telèfons d’atenció al client. A més s’han creat catorze nous mitjans digitals professionals en català fins a l’agost

Lleida, segona província amb més sentències notificades en català

L’estudi constata que un dels punts febles de l’ús del català és en la justícia, ja que el percentatge de sentències escrites en aquesta llengua és del 8,4%. Lleida, amb un 15,02%, se situa en segon lloc, al darrere de Tarragona (16,96%). Les segueixen Barcelona (12,41%) i Girona (9,06%). Pel que es fa al comerç, la retolació identificativa, en una escala de 0 a 100 punts, és de 83 punts i la informativa, de 74 a Lleida. Tortosa i Girona també superen els 70 punts, i per la seua banda Barcelona i Tarragona assoleixen els 60. Quant als mitjans, a Catalunya, la ràdio és el que presenta més consum en català, amb un 64 per cent. El 57,1% de la població que llegeix diaris n’ha llegit un en català i el 65%, en castellà.

Més del 80% dels majors de quinze anys entenen l’aranès

La situació de l’aranès és un altre dels punts en els quals es fixa l’informe. El 80,7 per cent de la població major de quinze anys d’Aran entén l’occità; el 55,6 per cent el sap parlar; el 59,3 per cent el sap llegir, i el 34,9 el sap escriure. El castellà és la llengua habitual per al 55,1 per cent delsaranesos, mentre que l’occità ho és del 21,4 per cent de la per al 16,4 per cent. L’aranès creix en totes les relacions interpersonals, excepte entre els membres d’una mateixa família. Així mateix, l’estudi mostra que s’ha consolidat la formació en llengua i cultura occitanes tant a Aran com a Barcelona. Des de l’any 2010, s’han registrat un total de 1.791 alumnes del curs d’aranès en línia i s’han iniciat nous cursos. població de la Val i el català,