L'altre claustre de la Seu, caigut en l'oblit

El parc de la Valira va ser una de les primeres mostres del nou urbanisme de la Seu d’Urgell a les portes dels Jocs Olímpics del 92. El seu element més emblemàtic, el claustre dissenyat per l’escriptor i urbanista de la Seu Lluís Racionero, és avui un espai caigut en l’oblit i tancat des de fa un any per evitar-hi festes de ‘botellón’

Al contrari, fa aproximadament un any l’ajuntament alturgellenc va decidir tancar les portes per acabar així amb els repetits problemes de vandalisme, atacs a les escultures, pintades en bancs i parets i festes de botellón. De fet, el consistori estudia alguna fórmula per reobrir aquest espai urbà amb un horari diürn i més mesures de control i vigilància.

El claustre, dissenyat per l’escriptor i urbanista Lluís Racionero, es va inaugurar el 1990, en el marc de la nova urbanització del sector oest de la Seu, el parc de la Valira, al costat de la riba esquerra del riu que li dóna nom, i a les portes dels Jocs Olímpics del 1992. Racionero, nascut a la capital de l’Alt Urgell el 1940, va assumir el repte d’idear un espai per al passeig i immediatament va pensar en un claustre d’estil medieval, com el de la catedral de la Seu. Va dissenyar una rèplica d’aquest, però amb uns capitells plens de personatges emblemàtics del segle XX, de la mateixa manera que els escultors medievals utilitzaven referents coneguts pels seus contemporanis.

L’escultor de Mataró Manuel Cusachs es va encarregar d’esculpir una quarantena de figures, agrupades per gèneres i temes, des del món de la política i la ciència fins al cine, el futbol o la música. Racionero va pensar tant en mites com en monstres del segle XX, incloent-hi entre aquests les figures de quatre dictadors de l’època: Franco, Hitler, Mussolini i Stalin.

La idea ja va aixecar butllofes abans de la inauguració del claustre i va suscitar no pocs debats ciutadans. Ell sempre assegura que “són personatges que també formen part de la història del segle XX i estan tractats de forma irònica, ridiculitzats”. A més, les quatre figures està empresonades per diferents símbols del famós Guernica de Picasso.

Durant uns anys, aquest claustre modern va acollir a l’estiu els concerts del Festival Brudieu de música antiga, que se celebraven anteriorment al claustre de la catedral de Santa Maria. El certamen musical va deixar de celebrar-se i, quan la Seu es va afegir al nou Festival de Música Antiga dels Pirineus, va tornar a la catedral com a escenari dels concerts. La situació d’aquest edifici, allunyat del centre històric, el va convertir en els últims anys en un lloc molt freqüentat per grups de joves a la recerca d’un espai ocult per a festes de botellón. Part dels capitells estan fets malbé i el vandalisme es va deixar veure en forma de pintades en bancs i parets, per no parlar de la brutícia acumulada o les orines pertot arreu.

El mateix Racionero lamenta l’estat actual d’un espai creat per al gaudi dels veïns i visitants de la Seu. De moment, espera tancat una fórmula viable per reobrir-lo al públic.

Fins i tot abans de la inauguració, un regidor de Convergència va arremetre contra aquest projecte, que de fet va ser encarregat, aprovat, finançat i construït per l’Institut Català del Sòl, dependent de la Generalitat.


 

Com se li va ocórrer dissenyar un claustre al parc de la Valira?
El parc era un espai públic obert, per passejar. Però a la Seu, a l’hivern, fa fred, i a l’estiu, hi pega molt el sol. Llavors vaig pensar en els monjos medievals i en els claustres dels monestirs, a l’empara del sol i del fred, i vaig reproduir el claustre de la catedral de la Seu.

Li va saber greu la polèmica dels capitells amb dictadors?
No sé per què hi havia d’haver polèmica. Jo vaig voler posar els mites i els monstres del segle XX, amb polítics, músics, científics, actors, esportistes i dictadors, que també formen part del segle XX. No els glorificava, sinó que els ridiculitzava.

Què li sembla que faci mesos que el claustre està tancat?
No sé per què ara hi ha botellón i vandalisme i fa deu o vint anys, no. No crec que sigui tan difícil que un guàrdia vigili durant una estoneta.

Polèmica política per les figures de Franco, Mussolini, Hitler i Stalin
Encara que Lluís Racionero sempre ha sostingut per activa i per passiva que els quatre dictadors que apareixen en un dels capitells del claustre estaven esculpits de forma irònica, les figures de Franco, Mussolini, Hitler i Stalin van suscitar en el seu moment un agre encreuament de declaracions entre els partits polítics a l’ajuntament de la Seu i amplis debats entre els ciutadans.