x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PATRIMONI

Restauració monumental

  • R. BANYERES
Actualitzada 03/05/2017 a les 10:42
El departament de Cultura destinarà 341.925 euros a la restauració de 15 edificis lleidatans declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta inversió suposa al voltant d’un 9% del total de Catalunya, amb 3.750.000 euros, un percentatge baix però que augmenta dos punts respecte a l’exercici anterior.
Estat de l'església de Rosselló després de l'ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La Noguera, amb 100 declaracions; la Segarra, amb 93, i el Pallars Jussà, amb 56, estan al capdavant en béns monumentals d'interès nacional en una llista que tanquen la Val d'Aran, amb 14, i el Pla d'Urgell, amb 10

Estat de l'església de Rosselló després de l'ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La inversió a les cobertes de l'església de Sant Víctor de Saurí cobra especial importància amb la intervenció artística que elabora al seu interior el creador Santi Moix i que podria ser la primera d'una sèrie

Estat de l’església de Rosselló després de l’ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'esglésida de Sant Llorenç de Lleida.

LLEONARD DELSHAMS
Estat de l’església de Rosselló després de l’ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Estat de l'església de Rosselló després de l'ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

SEGRE
Estat de l’església de Rosselló després de l’ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Capella dels Dolors de l'Església de Santa Maria de Cervera.

X. SANTESMASES
Estat de l’església de Rosselló després de l’ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pont romànic d'Agramunt

X. SANTESMASES
Estat de l'església de Rosselló després de l'ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Castell de Vergós, a Estaràs.

X. SANTESMASES
Estat de l'església de Rosselló després de l'ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Castell d'Os de Balaguer.

Estat de l’església de Rosselló després de l’ensorrament del campanar i un cop recollida la runa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El delegat de Cultura de la Generalitat, Josep Borrell, a l'esquerra, amb el escritor Vidal Vidal.

MAGDALENA ALTISENT

En la mateixa etimologia de patrimoni rau el concepte d’herència, de transmetre un llegat a generacions posteriors. El cultural no és una excepció i, encara que el seu principal valor sigui intangible i qualitatiu, ben mantingut suposa també una font d’ingressos directes i indirectes procedents sobretot del turisme. Són només dos dels motius pels quals val la pena protegir-lo i, alhora, eradicar de la ment algunes preguntes com ara “i això, per a què serveix?” o bé “no seria millor gastar els diners en una altra cosa?”.

Entre les diferents inversions que la Generalitat destina a rehabilitació patrimonial, hi ha una partida dedicada a l’“execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural”, cosa que a la pràctica es tradueix en edificis i monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El primer suposa el nivell més alt de protecció per a la Generalitat, mentre que el segon l’atorga l’ajuntament en cas de municipis de més de 5.000 habitants o el consell comarcal, si són més petits. Entre altres avantatges, representa uns permisos especials per a obres i preferència pel que fa a subvencions.

A Lleida, deu edificis o monuments declarats BCIN i uns altres cinc considerats BCIL es repartiran 341.925 euros per executar diferents obres de rehabilitació segons les seues necessitats. Aquesta xifra suposa només un 9% del destinat a tot Catalunya, que ascendeix a 3.750.000 euros. La cara positiva de la moneda és que es tracta d’un percentatge dos punts més que el de l’any passat, quan s’hi van destinar 259.331 euros, un 7% del total de Catalunya, repartits també en una quinzena d’espais.
 

Des de l’ensorrament del campanar de Rosselló, almenys mitja dotzena d’esglésies han detectat danys


Entre les intervencions més noves destaquen els 8.000 euros per reforçar la coberta de l’església de Sant Víctor de Saurí. Aquesta actuació cobra una especial importància, ja que l’artista català establert a Nova York Santi Moix està transformant-ne l’interior. A les seues pintures, el creador vol explicar el paisatge que envolta l’edifici (llum, olors, colors...) i crear un espai de recolliment per als visitants. Utilitza la tècnica del fresc, la mateixa que usaven antany els artesans per pintar els frescos romànics de moltes esglésies properes. El plantejament artístic busca unir espiritualitat i naturalesa, així com reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn. Aquesta és una iniciativa pionera a la zona que podria ampliar-se a altres temples de l’entorn.

Per la seua part, la del castell medieval d’Os de Balaguer és, amb més de 55.000 euros, l’obra d’aquest capítol que acapara més inversió. Malgrat això, aquesta partida és només una de les diferents subvencions que conjuntament sumen els 250.923 euros de l’última fase de rehabilitació necessaris per finalitzar el projecte de recuperació del castell. Uns altres 185.683 procedeixen de l’1% Cultural del ministeri de Foment, mentre que el consistori també aporta una part. La seua destinació és la restauració de les pintures de l’ermita de Santa Bàrbara, la muralla, els revestiments i els acabats i part de les escales interiors.

Entre la resta dels equipaments beneficiats, hi ha l’església de Sant Pere de Rosselló, amb una subvenció que ha de servir per iniciar la polèmica reconstrucció, després que el bisbat l’adjudiqués a un arquitecte que no va guanyar el concurs d’idees, o les malparades escales del campanar de l’església de Sant Llorenç de Lleida, el lamentable estat de les quals obliga a mantenir-les tancades.

El pont romànic d’Agramunt, la coberta de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa, el Molí Vell de Bellpuig, el campanar de l’església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella, l’entorn de l’església de Sant Salvador de Torrebesses, la torre del castell de Lloberola o l’interior de la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Cervera són altres elements que rebran ajuts.

En molts casos, com Os de Balaguer o Rosselló, malgrat que aquestes partides estan pensades expressament per a monuments declarats BCIN o BCIL, no són les úniques que reben aquests edificis, sinó que es complementen amb subvencions d’altres partides. A més a més, reben ajuts especials segons les necessitats.

Un bon exemple és la Seu Vella de Lleida, declarada BCIN, probablement un dels conjunts monumentals lleidatans en què més s’invertirà aquest any. En concret, 400.000 euros per a la restauració de la Porta dels Apòstols, 250.000 per a la part alta del campanar i un milió per a les cobertes i algunes voltes del claustre.
 

Les inversions

Clica al mapa per veure les inversions de cada població
 
  • Lleida. Església de Sant Llorenç 11.767 €. Rehabilitació del parament i l’escala del campanar de l’església de Sant Llorenç. Edificada entre els segles XII i XV, és una de les joies arquitectòniques de Lleida que, a més, allotja un dels conjunts escultòrics del gòtic més importants de Catalunya. Va ser catedral noranta anys. Primer, al tancar-se al culte la Seu Vella –convertida en caserna per les tropes borbòniques el 1707– i fins que la ciutat no va estrenar la Catedral Nova el 1781. Després, al substituir el 1940 la Catedral Nova –incendiada a la Guerra Civil– fins a la seua restauració el 1956. BCIN.
  • Agramunt. 20.838 €. Restauració i obertura de l’ull del pont romànic d’Agramunt. Conegut també com a pont Vell, està datat dels segles XII-XIII i és el més antic de la població. Es tracta d’una construcció de pedra picada amb dos amplis arcs en punta, units per una divisòria triangular que li donen forma irregular. Des dels anys 90, únicament un és practicable. Hi passa canalitzat el riu Sió. Les obres, que ja han començat, permetran el pas del cabal en cas d’avinguda del riu. BCIL.
  • Os de Balaguer. 55.771 €. Rehabilitació del castell d’Os de Balaguer. Situat en un cim que controla la part alta de la vall del riu Farfanya, és un edifici de grans dimensions. Hi destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i portals adovellats. En les restes que han perviscut poden observar-se tres moments constructius. En el primer, es va edificar un gran recinte que es conserva en part, del segon perviuen elements gòtics i a l’últim es va edificar la capella de Santa Bàrbara. BCIN .
  • Saurí. 8.000 €. Reforç estructural de la coberta de l’església de Sant Víctor de Saurí, al terme municipal de Sort. D’una única nau, presenta el típic campanar pirinenc de planta vuitavada i coberta piramidal. Actualment, l’artista Santi Moix, que resideix a Nova York, hi porta a terme un projecte en el qual uneix la tradició pictòrica pròpia del romànic català amb una estètica contemporània i innovadora. D’aquesta forma, es pretén recuperar l’essència d’aquests espais des d’una òptica actual i, d’altra banda, incentivar el nombre de visitants. BCIL.
  • Albesa. 16.141 €. Subvenció destinada a la reforma parcial de la coberta de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa. Temple datat de la segona meitat del segle XVIII construït sobre un altre de romànic del segle XII. Aquests orígens van ser descoberts quan, arran d’una reforma de l’actual presbiteri el 1980, hi van aparèixer restes d’un absis romànic. A dins es conserva un retaule de pedra del segle XIV. Consta de tres naus: una central, amb volta de canó i finestrals laterals, i dos laterals més, amb unes voltes de creueria. BCIN.
  • Bellpuig. 44.617 €. Rehabilitació del Molí Vell de Bellpuig. Molí hidràulic la construcció del qual data dels segles XIII i XIV, amb elements gòtics i una forma quadrada d’uns 6,50 × 6,50 metres, amb un arc ogival a cada una de les dos plantes. Està format per una sèrie d’immobles edificats al llarg del temps i ubicats al costat de la séquia per poder aprofitar la força de l’aigua per moldre el gra. Es tracta d’un dels edificis no religiosos més antics del municipi, que en el seu dia va ser també una de les primeres indústries de Bellpuig. BCIL.
  • Les 21.566 €. Restauració del monument de Casteret de Les. Construcció i torre medieval defensiva d’un castell que controlava l’accés a Aran des del costat francès. BCIN.
  • La Granadella. 8.000 €. Rehabilitació dels cossos de pedra del campanar de Santa Maria de Gràcia de la Granadella. Temple del XVIII d’estil barroc i un alt campanar de tres cossos. BCIN.
  • Torrebesses. 10.599 €. Condicionament de l’entorn de l’església de Sant Salvador. Temple romànic de la segona meitat del XII. Destaca la capella de Sant Joan Baptista del segle XV. BCIN.
  • Cervera. 8.899 €. Restauració interior de la Capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Cervera. Les donacions populars van possibilitar la construcció d’aquesta capella al costat de l’església al segle XVIII. És un edifici sobri d’estil barroc que va ser saquejat durant la Guerra Civil. En l’actualitat hi celebra culte la comunitat copta ortodoxa de Cervera, que amb més de 300 feligresos és la més gran d’Espanya. Una de les seues particularitats és que és obra de Francesc Soriano, el mateix enginyer de la Universitat de Cervera. BCIN. 
  • Alfarràs. 30.388 €. Arranjament patrimonial en el complex industrial del municipi d’Alfarràs. Aquesta obra popular conté els edificis que conformaven l’antiga fàbrica de la colònia de Filatures Casals d’Alfarràs, on la nau modernista, la casa dels propietaris i el laboratori taller van ser declarats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any passat. L’objectiu de la intervenció és convertir el complex en un equipament que pugui acollir diferents usos culturals que es programin a la localitat. 
  • Estaràs. 45.616 €. La restauració de la torre del castell de Vergós d’Estaràs, a la Segarra. Es tracta d’una construcció de tipus medieval amb edificacions del segle XVI. Val a destacar que no conserva cap vestigi romànic i va ser remodelat i adaptat com a casa senyorial en els segles XVI i XVII, en el marc del Barroc català. La casa compta amb una porta que connecta interiorment amb l’església parroquial de Santa Magdalena. De planta irregular, l’edifici s’estructura en planta baixa, primer i segon pis. BCIN. 
  • Aitona. 14.780 €. Recuperació dels accessos al castell d’Aitona. D’origen musulmà, pertanyia a la distinció sarraïna de Lleida i va ser un enclavament estratègic a la Guerra dels Segadors, quan conservava part del seu circuit defensiu. Actualment manté les restes del que va ser el castell residència dels Montcada, marquesos d’Aitona, i es pot observar una estructura quadrangular amb torres circulars a les cantonades. Al segle XVIII es van desmuntar diverses parts de l’edifici per construir l’església de Sant Antolí. BCIN. 
  • Biosca. 20.313 €. Restauració de la torre del castell de Lloberola, a Biosca, del X-XII, d’estil preromànic i romànic, que es va construir orientada al nord per defensar la part més dèbil d’aquesta esplanada fortificada. Després es van fer dos fortificacions més i l’una folra l’altra. Encara que són evidents les restes de la muralla primitiva, l’element que ha perdurat amb més entitat fins als nostres dies és una de les torres, l’aspecte de les quals ha evolucionat al llarg dels anys a partir de diverses reformes. BCIN. 
 
L’ensorrament de l’església de Rosselló, un precedent perillós

El 29 de gener del 2016 Rosselló va viure un dia fatídic. En qüestió de minuts, l’esquerda del campanar de l’església de Sant Pere –declarada BCIL– va començar a cedir i, davant de l’atònita mirada dels veïns (mòbil en mà), va començar a caure la torre emportant-se part de la nau central, a banda de danyar cases veïnes, sense que afortunadament haguessin de lamentar-se danys personals. Després de mesos debatent com hauria de ser el projecte de restauració i d’on sortiran els diners per sufragar- lo, tot apunta que al maig començaran les obres de rehabilitació arran d’un acord entre la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’ajuntament i la diòcesi. La previsió és que s’iniciïn a finals de maig o principis de juny i que, amb una durada de tres o quatre mesos, les obres estiguin finalitzades a la tardor. La diòcesi aportarà en aquesta primera fase uns 75.000 euros procedents de dos subvencions de la Generalitat, mentre que el departament de Cultura hi aportarà 78.000 euros (24.357 dels quals emmarcats en la partida del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural), i la Diputació, 52.000 euros. A aquests se sumaran els 17.000 euros que el consistori va destinar al concurs d’idees per escollir el projecte guanyador.

 

Entrevista: Josep Borrell, delegat de Cultura «Hi ha patrimoni en llocs poc turístics»

Lautor del poemari, Josep Borrell, amb lescriptor Vidal Vidal minuts abans de la presentació.Quins avantatges suposa per a un edifici la declaració com a BCIL o BCIN?
En primer lloc, accés a línies de subvencions que els permeten mantenir-lo i protegir-lo, però també suposa una divulgació més important, amb la qual cosa tenen més visitants.

Com valora iniciatives com la de l’església de Sant Víctor de Saurí i l’artista Santi Moix?
Resulta molt interessant aquest joc en el qual una manifestació del passat es dóna la mà amb la interpretació contemporània de mans d’un artista reconegut com és Santi Moix. Esperem que no sigui l’únic cas i que puguem ampliar-lo a altres temples per despertar l’interès dels visitants.

Confien que es converteixi en un reclam turístic?
Sí, perquè és molt important divulgar i difondre el patrimoni i, sobretot, plasmar el fet que també hi ha aquest patrimoni en alguns llocs allunyats dels grans centres turístics i de decisió.
 

Iniciatives

Projecte entre La Caixa i Cultura per restaurar patrimoni gòtic. El departament de Cultura i l’Obra Social de La Caixa maduren un conveni de col·laboració a través del qual s’iniciarà una campanya de restauració de patrimoni d’època gòtica de Catalunya. Tot i que encara no està quantificada la dotació total de la campanya ni els edificis que podrien beneficiar- se’n, les previsions són que a la demarcació de Lleida puguin accedir als ajuts tres o quatre equipaments. A Lleida ciutat, una de les mostres més representatives del gòtic religiós és l’església de Sant Llorenç. A la resta de la província, poden trobar-se també altres exemples, com l’església de Santa Maria d’Almenar (es dóna la circumstància que ha hagut de tancar l’altar diversos mesos per despreniments) o castells com els d’Aspa i la Floresta, per esmentar només alguns exemples significatius.

Pla per potenciar el Patrimoni Mundial.Altres formes de finançament del patrimoni que fins i tot no estan detallades per a aquest exercici són els ajuts procedents de l’1% i el 1,5% Cultural, pel qual obres com el Segarra-Garrigues o la construcció de carreteres permeten rehabilitar edificis de les poblacions que afecten els treballs civils, com va ser el cas del campanar de Vilagrassa o la restauració de la Catedral de la Seu. Habitualment, aquesta aportació s’acosta als 500.000 euros, segons Borrell, encara que cada any és diferent i, evidentment, la crisi ha afectat negativament. A més, s’estudia si aquest any el projecte Patrimoni en Acció se centrarà a potenciar elements declarats Patrimoni Mundial a Catalunya, que a Lleida afecta les pintures rupestres del Cogul, les esglésies romàniques de la Vall de Boí i les falles.
  
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre