Mor l'escriptor Juan Goytisolo

L’escriptor barceloní Juan Goytisolo va morir aquest diumenge als 86 anys a la ciutat marroquina de Marràqueix, amb la qual va tenir una vinculació única a la seua vida i on va residir les últimes dècades. “Va morir per causes naturals i a la seua pròpia casa”, van confirmar fonts del consolat espanyol a Casablanca. La destinació de les restes de l’escriptor serà el Cementiri Civil de Larraix, també al Marroc, on hi ha enterrat un escriptor que Goytisolo admirava, el francès Jean Genet, com ell mateix homosexual declarat, enamorat del món àrab i amb una aura d’escriptor maleït en les lletres franceses. Goytisolo, descregut declarat de totes les religions, havia deixat clara la seua voluntat de ser enterrat al Marroc, però no en un cementiri catòlic.

Goytisolo va tenir un ictus al març, que es va afegir a una fractura de fèmur de l’any anterior, que li va fer perdre molta mobilitat en els últims temps, en què només sortia de casa a la medina (ciutat antiga) per prendre un te a la plaça Djemà-el-Fna que tant va ajudar a donar a conèixer al món. Goytisolo ja gairebé no podia escriure i l’ajudava en les col·laboracions periodístiques o literàries Ricard Parise, un amic personal també resident a Marràqueix, que aquest diumenge va ser el primer a informar de la seua mort.Goytisolo era molt apreciat a la medina de Marràqueix, i quan sortia de casa era saludat efusivament pels veïns, que sabien quant devien a l’escriptor. Amb tot, estava molt allunyat del bullici de la ciutat més turística del Marroc, que cada any visiten prop de cinc milions de persones.

Es va exiliar a França el 1956 i sempre va destacar per la seua incorrecció política i per la capacitat narrativa

L’autor de Campos de Níjar i Paisaje después de la batalla era practicant de la incorrecció política des que es va exiliar a París, el 1956. La seua obra va estar prohibida pel franquisme des del 1963. Un dels millors escriptors del món, segons deia el mexicà Carlos Fuentes, pont entre la cultura europea i islàmica, era llicenciat en Dret i sent assessor literari de l’editorial Gallimard va conèixer la novel·lista Monique Lange, amb qui es va casar el 1978. Autor de més de cinquanta títols, Goytisolo va conrear la novel·la, l’assaig, la literatura de viatges, els reportatges, el conte i les memòries. Va firmar títols com Fin de fiesta, Señas de identidad, Juan sin tierra, Disidencias, Makbara i Coto vedado, on parla obertament de la seua homosexualitat. Duelo en el paraíso, Reivindicación del conde don Julián, Crónicas sarracinas, Las virtudes del pájaro solitario o Carajicomedia deixen constància d’una obra que traspassa gèneres i fronteres.

Per aquestes va obtenir premis com el Nacional de Letras, el Formentor, l’Octavio Paz, el Juan Rulfo de Guadalajara (Mèxic) o el Rachid Mimumi de París a la tolerància i a la llibertat però, sobretot, el Cervantes (2015), que va recollir mostrant el seu costat iconoclàstic al portar vestit de carrer, en lloc del jaqué que suggereix el protocol.

“No hi ha correcció política. Passa el mateix que amb les fantasies sexuals de cadascú, que no han de passar per cap correcció”, sostenia. Els hereus de Goytisolo decidiran si es publica l’últim volum de les Obras completas, una antologia que va començar a gestar-se l’any 2000 i que ell sempre va anomenar “incompletes” perquè continuava escrivint.

Reaccions