Foc popular i turístic

El foc ha fascinat des de sempre la humanitat i, encara que són moltes les festes que l’honren a totes les estacions de l’any, les del solstici d’estiu són les que representen un esclat de vida més gran. A Lleida, l’inici de la temporada de falles, la Flama del Canigó i, per descomptat, la Nit de Sant Joan en són els màxims exponents.

La mitologia grega atribueix a Prometeu el control del foc, a banda de l’inici dels sacrificis als déus i l’aparició de la dona. Encara que això sigui només llegenda, el domini de les flames per part dels humans va ser una fita d’un tal calibre que de vegades no som capaços d’imaginar-ho. El que sí que perdura, no obstant, és la fascinació que sentim per aquest. “Es tracta d’un element que l’home troba en la natura accidentalment, primer aprèn a conservar-lo i després, a crear-lo. D’alguna manera, és el que distingeix les persones d’altres éssers: tots els animals que ens envolten el temen i l’únic que pot dominar-lo és l’home”, explica l’antropòloga Josefina Riu.

No sorprèn, doncs, que la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’1 de desembre de l’any 2015, amb la candidatura internacional Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus liderada per Andorra, comportés l’últim estiu un notable increment de públic (de fet, el va doblar) desitjós de contemplar el descens de les serps de foc. Ancestralment, aquesta pràctica tenia molts significats, però “un de molt clar és el d’estendre a tot el terme municipal i voltants el domini dels humans respecte a altres éssers”, explica Roma.

La temporada va començar ahir a la nit a la Pobla de Segur i a Durro i viurà el moment àlgid divendres que ve coincidint amb la nit de Sant Joan, quan hi haurà falles en vuit pobles de Lleida, sis d’aragonesos, tres d’andorrans i dos de francesos dels 63 que conformen la llista de la Unesco. Acabarà el 22 de juliol a Llesp. Ara, un dels reptes a què s’enfronten és a preservar la festa en tota la seua essència sense morir d’èxit. I és que no resulta fàcil acollir milers de visitants allà on els veïns no arriben al centenar.

Ara bé, l’atracció pel foc no es queda aquí. A tot Lleida, la nit de Sant Joan, amb les fogueres i la Flama del Canigó, està en auge després d’anys durant els quals semblava que la tradició anava a la baixa. Malgrat tot, en els últims temps els joves de nombrosos municipis n’han pres el testimoni (vegeu el desglossament).

albatàrrec

La tercera edició de l’Ancesa Jove es va convertir ahir a Albatàrrec en el preludi de la nit de Sant Joan. Un total de tretze municipis del Segrià (Torres de Segre, Aitona, Sarroca de Lleida, Aspa, Alfés, Montoliu de Lleida, Llardecans, Maials, Almatret, Sunyer, Sudanell, i Torrebesses, que s’estrenava, a més d’Albatàrrec) participen en aquesta festa itinerant organitzada pels joves d’aquests municipis per recuperar la celebració, que va comptar també amb diversos concerts. Aquest any, per primera vegada, no coincidirà amb la nit de Sant Joan, que divendres vinent se celebrarà en centenars de poblacions lleidatanes.

Les fogueres serviran per “simbolitzar la vida i la neteja del passat per celebrar el gran esclat de vida que és el solstici d’estiu”, en paraules de Roma.

Cremaran després que una bona part d’aquestes rebin el foc de la Flama del Canigó, que arribarà a unes quatre-centes localitats catalanes a través de diferents rutes.

A la de Lleida, entitats ciclistes i culturals de Bellpuig i Lleida són les encarregades de fer arribar la Flama als pobles del Pirineu i el pla de Lleida passant per Puigcerdà i la Seu d’Urgell, abans de baixar per la Noguera en direcció a Lleida. A Mollerussa arriba des del Canigó en una cursa de relleus.