Nou conseller, vell litigi

Divendres passat, tot just dos dies després de prendre possessió com a nou conseller de Cultura, Lluís Puig va rebre de mans d’un secretari judicial el requeriment de la jutge d’Osca Carmen Aznar que li ordena entregar abans del 31 de juliol les quaranta-quatre obres d’art de Sixena que es conserven des de fa dècades al Museu de Lleida.

Deixant de banda el problema del referèndum a què fa front tot el Govern, Puig ha heretat en el seu departament una autèntica patata calenta: el litigi de l’art amb Aragó. No és el primer conseller afectat, i probablement tampoc serà l’últim. De fet, ja és el vuitè màxim responsable del departament de Cultura de la Generalitat des que es va desencadenar la segregació de parròquies el 1995 i la consegüent reclamació del bisbat de Barbastre-Montsó.

Per cert, una demanda sobre poc més d’un centenar d’obres d’art que en gairebé dos dècades de litigi han omplert desenes (o centenars) de pàgines a la premsa i folis als jutjats, però que continuen conservant-se al Museu de Lleida.

Un litigi que va estar a punt de tancar-se amb la consellera Caterina Mieras a començaments del 2006 –amb els presidents Pasqual Maragall i Marcelino Iglesias a l’ombra–, que va idear un acord que al final no va acabar per convèncer ningú, sobretot el bisbat de Barbastre, que, amb els decrets favorables del Vaticà en mà, va insistir que les obres eren seues i només seues.

I com que des d’aleshores les peces no es mouen, des d’Aragó s’han acollit al clau ardent del monestir de Sixena, un litigi amb antecedents encara més llunyans, que es remunten a l’inici de la Guerra Civil pel que fa a la reclamació de les pintures murals que s’exhibeixen al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

També, esclar, se’n veu afectat el Museu de Lleida, que conserva en dipòsit de la Generalitat quaranta-quatre obres originàries del monestir que van ser adquirides a la comunitat de monges en diverses operacions entre principis dels anys 80 i principis dels 90, amb els consellers Max Cahner i Joan Guitart al capdavant de Cultura en aquella època. El conseller Puig va publicar un tuit divendres amb la foto rebent el nou requeriment judicial. El president Puigdemont li va contestar: “Molts ànims, conseller.” Doncs això.

Un relleu setze mesos després del pacte frustrat de Vila amb Aragó El gener de l’any passat, Santi Vila va arribar a la conselleria de Cultura i, en poc més d’un mes, va entrar en el conflicte de Sixena com un elefant en una terrisseria. Al febrer, es va reunir a Saragossa amb la seua homòloga del Govern aragonès, va acordar entregar mig centenar d’obres conservades en el MNAC i va reobrir la porta a la gestió compartida de l’art. Oberta la caixa dels trons, l’entorn –això és, Convergència i sobretot Esquerra– va paralitzar un acord que a Lleida va provocar la mobilització d’entitats culturals, amb manifest inclòs de suport al Museu de Lleida. Això sí, el juliol del 2016, les 53 obres del MNAC promeses van arribar a Sixena. La conselleria, ara en mans de Lluís Puig, té de termini judicial fins al pròxim dia 31 per entregar les quaranta-quatre del Museu de Lleida. Puig ja va dir aquesta setmana que tot el que té a veure amb Sixena és “un despropòsit”.