Care Santos: «Vendre tants llibres em fa sentir incòmoda»

L’escriptora Care Santos (Mataró, 1970) va participar aquest dimecres en el curs d’estiu Com s’escriu un best-seller? de la Universitat de Lleida. Guanyadora de l’últim premi Nadal amb l’obra Mitja vida, Santos no se sent una autora de best-sellers.

Té la fórmula per escriure best-sellers?

En absolut. De fet, ni m’agrada aquesta expressió. És com descriure una conseqüència abans que la causa. Jo no escric best-sellers, escric novel·les. Els best-sellers són una literatura de consum. Fins i tot hi ha autors, sobretot als Estats Units, que treballen en equip, amb estudis previs de mercat per idear quines històries i trames poden interessar més.

Què és la literatura llavors?

Per a mi, la literatura és la proesa d’un autor contra si mateix per escriure històries que han d’interessar a altres.

Guanyar el premi Nadal l’ha convertit en best-seller.

La novel·la s’ha venut molt bé. És molt celebrable que agradi a molta gent. Realment és fantàstic interessar a tants lectors, però en el fons em resulta increïble. Bé, m’ho hauré de creure.

No li deu fer por escènica encapçalar les llistes de vendes?

No, no..., però he passat de ser una escriptora petita, coneguda en determinats cercles de lectors, a tenir cues per firmar llibres el dia de Sant Jordi. Fa tres anys, amb la novel·la Desig de xocolata, vaig ser l’autora més venuda per Sant Jordi i, la veritat, em va fer sentir incòmoda vendre tants llibres.

De veritat?

Bé, no m’agraden gens les cues de gent per firmar llibres, lectors amb els quals amb prou feines pots parlar, que van desfilant en cadena, com un robot... A mi m’agrada entaular un mínim de conversa amb cada lector.

Recomani’m una lectura per a aquest estiu, encara que sigui un best-seller.

No, no, jo no en llegeixo, de best-sellers. Ara he descobert una autora que m’ha entusiasmat i em fa sentir enveja malsana perquè m’agradaria escriure com ella: la irlandesa Maggie O’Farrell, amb la novel·la Aquest deu ser el lloc, de L’Altra Editorial.