SEGRE

RECONEIXEMENTS

Costa-Gavras, cineasta: “El cine, dolça subversió contra els prejudicis”

El cineasta Costa-Gavras va rebre aquest dilluns el Premi Internacional Catalunya a Barcelona

El director de cine Konstantinos Costa-Gavras, ahir després de rebre el Premi Internacional Catalunya.

El director de cine Konstantinos Costa-Gavras, ahir després de rebre el Premi Internacional Catalunya.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El director de cine Konstantinos Costa-Gavras es va mostrar aquest dilluns molt emocionat “per ser la persona a través de la qual l’art cinematogràfic rep aquest guardó”, el XXIX Premi Internacional Catalunya, i va reivindicar el cine “com un dissident, una dolça subversió contra prejudicis socials”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va entregar el guardó dotat amb 80.000 euros i concedit pel Govern, en reconeixement a la seua extensa i intensa filmografia, així com per “la seua mirada crítica sobre el món i el compromís social”, després d’elegir-lo entre 141 candidatures de 57 països.

El jurat va destacar que les seues pel·lícules –amb títols com Z (1969), Estado de sitio (1973), Desaparecido (1981), Hanna K (1983), La caja de música (1989) o MadCity(1999)– “transcendeixen la conjuntura històrica del seu argument i s’han convertit en símbols mundials contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertats”. “Les emocions que em provocava el que sentia a la pantalla van crear en mi la voluntat de comprendre el que succeeix en aquest art”, va recordar el cineasta.

Malgrat uns modestos orígens, “aquest desig es va convertir en la necessitat d’explicar al món el que passava”. Costa-Gavras es va mostrar crític amb Europa i va comentar que “la UE ha crescut malament, amb esperit mercantil més que de cultura i d’educació” i va afegir: “els nostres somnis s’han convertit en errors”.

Segons la seua opinió, “el poder polític sempre ha intentat controlar el cine per imposar la seua ideologia”, al mateix temps que “és l’art que més depèn dels diners”, i va denunciar que la cultura europea ha estat colonitzada per grans empresaris nord-americans que “tenen total llibertat per controlar el contingut audiovisual dels païsoseuropeus”.

tracking