Una novel·la recorda la Lleida de l'espiritisme dels anys vint

A casa de la família de Màrius Torres se celebraven de forma habitual sessions d’espiritisme a la dècada dels anys vint del segle passat, en voga amb el que succeïa a molts altres domicilis de la Lleida benestant d’aquella època. De fet, durant les primeres dècades del segle XX va estar molt de moda a la capital del Segrià la denominada metapsíquica, l’estudi d’aquells fenòmens que superen els límits de la consciència i resulten inexplicables, des de la telepatia, la vidència o els viatges astrals fins als mèdiums i els poders psíquics.

L’escriptor lleidatà Màrius Blàvia va llegir fa anys una entrevista en la qual Víctor Torres recordava en els seus anys d’infantesa les sessions espiritistes a casa seua i va començar a investigar sobre un fenomen a partir del qual acaba de publicar la seua nova novel·la, La flama d’or (El Cep i la Nansa). “La Lleida de finals dels anys vint vessava de vida espiritual; ateisme, catolicisme i metapsíquica ressonaven per tots els racons de la ciutat. Una moda que es va truncar amb la Guerra Civil i el franquisme”, va explicar l’autor a SEGRE.

Una història ambientada a la Lleida de 1929 i 1930, que bullia de vida espiritual i de ‘metapsíquica’

En la línia de les seues anteriors novel·les de tall fantàstic, Blàvia ha construït “una història ambientada a la Lleida de 1929 i 1930, amb tocs de novel·la gòtica i algun element terrorífic, en la qual apareixen morts, amb immortals i fins i tot amb la presència de la Mort i del Mal”. El protagonista és un amic de la família Torres, un personatge novel·lesc anomenat Neftalí Miravall, estudiant de Medicina. De forma fortuïta, coneix un exsacerdot que ha descobert un element transcendental sobre l’Església catòlica que li ha fet trontollar les creences. “També hi ha una història d’amor gairebé postmortem, amb una espècie de personatge fantasmagòric”, comenta Blàvia, molt aficionat a la novel·la fantàstica i de tall romàntic britànica de finals del XIX. A La flama d’or, l’escriptor assegura que “tal com va succeir amb Màrius Torres, que va acabar resolent el sentit de la vida amb la literatura i la poesia, el protagonista de la novel·la també troba en la literatura la seua sortida vital”.

Per al títol de la novel·la, Blàvia ha unit el concepte de flama, símbol de la vida ultraterrenal, amb el d’or per qualificar que la vida en el més enllà serà millor que la d’aquí. La flama d’or –al setembre a les llibreries, ara pot encarregar-se al web www.elcepilanansa.com– acaba sent una indagació sobre la transcendència que sempre ha buscat la humanitat.