Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L'Audiència d'Osca confirma la sentència que ordena entregar les obres de Sixena

  • EFE
Actualitzada 30/11/2017 a les 16:29
El tribunal rebutja els recursos de Generalitat i MNAC
Tres caixes sepulcrals del monestir de Sixena, a l’exposició permanent del Museu de Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Tres caixes sepulcrals del monestir de Sixena, a l'exposició permanent del Museu de Lleida.

LLEONARD DELSHAMS
L’Audiència d’Osca ha confirmat aquest dijous la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de la capital altaragonesa que ordena a la Generalitat de Catalunya a entregar 44 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena. El tribunal oscenc rebutja així els recursos interposats des de la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) contra la sentència que acordava la restitució de totes les peces adquirides "il·legalment" per l’administració catalana a la seua ubicació original, Monument Nacional des de 1923.

La sentència, que condemna a la part catalana al pagament de les costes, rebutja tots i cada un dels arguments esgrimits pels recurrents i adverteix que la demanda interposada per l'Aragó no tenia per fi "interferir" en les competències de la Generalitat sinó evidenciar que els béns procedents de Sixena no haurien d’integrar el seu patrimoni. Aquesta situació, afegeix al tribunal, no afecta "en absolut" el conjunt patrimonial que pertany a Catalunya "legítimament".

Rebutja, a més, que la sentència del Tribunal Constitucional del 2012 esgrimida reiteradament per la Generalitat que va denegar al Govern aragonès exercir dret de retracte sobre aquestes peces impedís una possible acció civil per reclamar la il·legalitat de les vendes. "Aquesta sentència -adverteix l’Audiència- no decideix si els béns deurien o no trobar-se a Catalunya i si, per tant, haurien de formar part o no del seu patrimoni cultural".

Els magistrats, en virtut de l’Estatut d’Aragó i de la seua Llei de Patrimoni Cultural, consideren legitimat al Govern aragonès per sol·licitar la nul·litat de les vendes i rebutgen que no puguin actuar "només pel fet que els béns es trobin a Catalunya".

Consideren, a més, "no raonable" l’argument que en la primera de les vendes, el 1983, l'Aragó manqués de les competències en matèria de Cultura per rebutjar el seu dret a reclamar el patrimoni propi. També avalen la legitimitat de l’Ajuntament de Sixena, qüestionada per la Generalitat, per intervenir en un procediment en defensa d’un patrimoni propi.

L’Audiència d’Osca analitza tot seguit la Llei de Monuments Nacional per descartar els arguments de la part catalana que rebutgen la consideració dels béns reclamats com a parts indivisibles de l’immoble.

Segons el parer dels magistrats, aquesta argumentació és una "interpretació restrictiva que resulta escassament compatible amb la protecció del patrimoni històric i cultural". "Entenem -subratllen- que són béns d’interès cultural, no per haver-se incorporat als fons museístics del MNAC sinó perquè l’any 1923 el Reial Monestir de Sixena va ser declarat Monument Nacional."

Per aquesta raó, no veuen "raonable" l’argumentació feta des de Catalunya que va ser declarat el cenobi Monument Nacional pels seus "murs nus" i no pel conjunt del tresor artístic que allotjava al seu interior.

En relació amb els contractes de venda, l’Audiència assenyala que la priora de Valldoreix (Barcelona) amb qui es va formalitzar l’acord després del trasllat de les monges de Sixena al seu convent no va acreditar que ambdues comunitats religioses estiguessin fusionades.

Respecte a la devolució dels diners de les vendes, el tribunal admet l’esmentada possibilitat encara que adverteix, tot seguit, que des de la part catalana no es va acreditar en cap moment de la causa el pagament del preu acordat.

Els magistrats també es mostren crítics amb l’argument del representant legal del MNAC en no plantejar-se la demanda contra el Museu de Lleida, on estan dipositades actualment les peces reclamades. Referent a això, assenyalen que la demanda va ser interposada contra la Generalitat, integrant del patronat del museu lleidatà i amb "indubtable capacitat" per disposar dels béns allà dipositats. Afegeixen, a més, que el Museu de Lleida no podia rebre la propietat dels béns perquè la Generalitat no era en aquell moment "propietària" dels mateixos.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre