La dècada prodigiosa

En aquests deu anys el museu ha rebut més de 300.000 visites, una mitjana de 30.000 anuals, cosa que Giralt va definir com “una bona xifra” i, a més, va posar de relleu que l’any passat es va aconseguir el reconeixement de “museu d’interès nacional”, el primer que s’atorga a un de fora de Barcelona. “Hem situat el museu al mapa”, va dir el director. “El pròxim objectiu és col·locar-lo al mapa mundial en els deu propers anys.”

Giralt també va destacar que la col·lecció, integrada per unes 30.000 peces el 2007, té ara “més de 40.000” obres d’art gràcies a donacions. “El museu no ha deixat de créixer, també en qualitat.”

El Museu Diocesà, de 7.000 metres quadrats, té un miler d’obres d’art a l’exposició permanent, per la qual cosa les obres en litigi representen menys del 10% d’aquestes. L’equipament va suposar una inversió de més de 13 milions d’euros i va aconseguir unir el bisbat de Lleida, la Diputació, la Paeria, la Generalitat i el consell comarcal del Segrià, després de gairebé vint anys de la firma del primer conveni.

El resultat és un viatge en el temps de més de mil anys a través de peces arqueològiques com els mosaics romans del Romeral d’Albesa o el baptisteri visigòtic de Bovalar (Seròs). També hi ha un espai dedicat a la Seu Vella, amb algunes de les peces salvades del tancament de l’antiga catedral per part de Felip V.

El discurs expositiu mai ha fet distincions segons l’origen de les obres i mig centenar de les obres en conflicte, com l’arqueta de Buira o el frontal de Tresserra, comparteixen protagonisme amb altres com la verge gòtica de l’IEI o la marededéu de les Avellanes, dos de les incorporacions més recents del Museu de Lleida.