Arqueologia en 3D als Vilars d'Arbeca

La ciència i la tecnologia avancen i a la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca no han volgut quedar-se enrere. Ara, l’equip del jaciment dirigit des de la Universitat de Lleida acaba de passar de l’excavació al laboratori amb la primera recreació en tres dimensions (3D) d’una peça arqueològica de més de dos mil cinc-cents anys d’antiguitat. Es tracta d’un plat amb peu decorat, que, davant de la impossibilitat de restaurar-lo –de fet, només se’n conserven uns fragments que representen un terç del total del volum original–, s’ha optat per reconstruir-lo amb una impressió en tres dimensions, segons la interpretació dels arqueòlegs de com seria aquesta peça. Els fragments ceràmics es van trobar a l’exterior de la muralla de la fortalesa i de seguida es va veure la singularitat de la troballa: un plat modelat a mà, de peu alt decorat amb clivelles triangulars, una forma poc habitual i fins ara desconeguda als Vilars, amb un diàmetre màxim de 21,7 centímetres i pertanyent a un moment avançat de la fase Vilars I, d’entre els anys 700 i 550 aC.

La funcionalitat original de la peça no està clara, encara que l’equip de la UdL creu que es tracta d’una safata per a petites ofrenes rituals. Després de recrear en forma de dibuix el seu possible estat original, la impressió en 3D ha arribat de mans de l’empresa barcelonina 3iDem, que casualment estava treballant en una peça arqueològica del Museu de Badalona. El resultat ha estat una rèplica del mateix color i textura a partir d’un material especial, la base del qual és una pols composta principalment per pols ceràmica, guix, polímers i vidres de silici.

Per a exposició o venda com a objecte de record Per a l’arqueòleg Emili Junyent, de l’equip directiu que impulsa la investigació i les excavacions als Vilars d’Arbeca, la recreació d’una peça arqueològica amb una impressora en tres dimensions és “un camí a seguir”, sobretot quan es tracta d’objectes singulars de difícil restauració, com era aquest cas. Junyent, així mateix, assegura que “la reproducció sempre resulta atractiva en una musealització dels fragments originals o com a marxandatge, per vendre-la com a record del jaciment”.