SEGRE

LITERATURA HOMENATGE

El Màrius Torres més reivindicatiu

Commemoren el 75 aniversari de la mort del poeta proposant aquesta data com una nova tradició cultural a Lleida || Trobada ‘groga’ en record dels polítics a la presó i l’exili

L’escultura dedicada a Màrius Torres vora el Canyeret va acollir ahir l’acte dels 75 anys de la seua mort.

L’escultura dedicada a Màrius Torres vora el Canyeret va acollir ahir l’acte dels 75 anys de la seua mort.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

La poesia de Màrius Torres va tornar a sonar ahir als peus de l’escultura que Lleida li va dedicar el 1992, en el 50 aniversari de la seua mort. Ahir es va complir una altra xifra redona, els 75 anys de la desaparició del poeta lleidatà i igual que l’any passat es va commemorar amb un senzill recital poètic, però, això sí, carregat de sentiment i emoció. La cita va reunir unes 75 persones, els mateixos anys que es van complir del fatal desenllaç del poeta, que va morir amb tan sols 32 anys, per culpa de la tuberculosi, un 29 de desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena. Salvador Escudé, expresident de l’Ateneu Popular, va impulsar aquesta cita poètica l’any passat i ahir va proposar que es repeteixi cada 29 de desembre com una nova tradició cultural de Lleida. Escudé va obrir l’acte llegint l’article publicat ahir a la contraportada de SEGRE per la periodista Anna Sàez en record del poeta. Una catifa de pètals de flors va servir d’escenari perquè una quinzena de persones recitessin poemes de Màrius Torres. Entre ells, tres alumnes de l’institut de Lleida que llueix el nom del poeta, així com la filòloga Margarida Prats, una de les màximes especialistes en l’obra de l’autor de La ciutat llunyana. Aquest va ser un dels poemes de l’escriptor que es van llegir durant l’acte, però també d’altres com Dolç àngel de la mort, En el silenci obscur, Molt lluny d’aquí, Viure en un aire ardent o Paraules de la nit.

Joan Ramon González (Amics de la Seu Vella) també li va dedicar una carta, La Seu Vella a Màrius Torres, donant per segur que el campanar i el so de les campanes el van inspirar en els seus poemes. A la cita no van faltar el delegat de Cultura, Josep Borrell; representants d’Òmnium, Ateneu i altres entitats culturals; l’assessor de la Paeria en l’àmbit cultural, Antoni Llevot; el diputat de Junts per Catalunya Josep Maria Forné; l’arquitecte Ramon Maria Puig; el responsable de la Càtedra Màrius Torres de la UdL, Joan Ramon Veny, o els poetes Pere Pena i Amat Baró, entre d’altres. Jordi Gasion i Meritxell Gené van posar-hi el fermall musical amb una versió de Cançó a Mahalta. El president de l’Ateneu, Miquel Àngel Soriano-Montagut, va tancar un acte en el qual el groc també va ser protagonista. Va dipositar un ram amb 9 roses grogues recordant que “encara queden 9 presos polítics” i que “Torres representa la llengua i la cultura catalanes i la llibertat per la qual ell va lluitar amb la ploma”.

Traduccions en marxa al rus i alemany i una versió polonesaLa poesia de Màrius Torres pot llegir-se també en castellà, francès, anglès, portuguès i italià, sobretot a partir de l’impuls editorial donat en els últims anys per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. El mes d’octubre passat, en el marc del simposi internacional dedicat al poeta lleidatà en la UdL, es va presentar també la nova traducció de la seua obra al romanès. Joan Ramon Veny, director de la càtedra, va mostrar ahir la seua satisfacció per la difusió de la poesia de Màrius Torres durant aquest 2017, que seguirà el 2018 amb les traduccions gairebé ja llestes per publicar-se al rus i a l’alemany. Veny va avançar a més que “ja estem treballant també en la traducció del poeta el polonès”. Encara que l’any que ve també posaran les bases d’una altra àrdua tasca: la digitalització de l’obra de Manuel de Pedrolo en el centenari del seu naixement.

tracking