Llenguatge, renovar-se o morir

Amb aquest mateix objectiu, l’IEC ofereix als catalans la possibilitat d’escollir la seua “paraula de l’any”, que des de la primera edició el 2014 ha permès incorporar al diccionari neologismes com estelada, dron i vegà/na.

La paraula d’aquest 2017, amb propostes com cassolada, fer pinya, sobiranisme i transgènere, pot triar-se fins avui a través del web http://www.neologisme.cat. No serà fins al dilluns 8 de gener quan es publiqui la paraula guanyadora.

 

 

Per la seua part, la RAE va publicar fa dos setmanes una nova versió online del seu diccionari amb 3.345 modificacions (entre noves paraules i matisos en les definicions). Ara l’acadèmia recopila conceptes com aporofobia, chakra, hummus, posverdad, postureo o vallenato, encara que segons va destacar el director de la institució, Darío Villanueva, “la RAE ha actualitzat el seu diccionari des del 1780. La novetat és la versió electrònica 23.1, que canviarà la visió que tenim de la llengua i permetrà que les modificacions es facin de manera contínua”. I és que, des del 20 de desembre passat, el Diccionario de Lengua Española és digital des de la seua mateixa concepció, amb constants actualitzacions que tenen en compte les tendències lingüístiques.

La Fundación del Español Urgente o Fundéu, promoguda pel BBVA, també va seleccionar divendres passat aporofobia com el neologisme d’aquest 2017, el terme que dóna nom al rebuig als pobres.

Segons un dels màxims referents normatius d’aquesta llengua, l’Oxford English Dictionary, l’expressió més utilitzada durant aquest 2017 ha sigut fake news –notícies falses–, que va popularitzar a començaments d’any el president nord-americà Donald Trump.

El concepte, que va nàixer amb un caràcter polític, s’ha estès a altres àmbits de la vida quotidiana i ja forma part de la versió en línia de l’enciclopèdia Oxford.

No obstant, les paraules de contingut polític com post-truth no són les úniques que han encapçalat el rànquing de vocables més utilitzats. Els lexicògrafs anglesos també han detectat un augment d’abreviatures com a antifa per a antifeixistes o Insta, per parlar de la xarxa social Instagram, així com gender fluid per a persones que no s’identifiquen amb cap sexe.

 

Modificacions al Diccionario de la Lengua Española
A banda d’incorporar paraules d’ús quotidià com ara postureo, buenismo o táper, les més de 3.000 modificacions del Diccionario de la Lengua Española inclouen canvis en expressions com sexo débil, la definició del qual matisa ara que és despectiva cap a les dones. L’acadèmia dóna resposta així a la denúncia d’una jove de Huelva, que va aconseguir gairebé 200.000 firmes amb l’etiqueta Yo no soy el sexo débil, per eliminar aquest vocable del diccionari. En aquest sentit, s’han revisat els oficis que només estaven anomenats en el gènere masculí, com jueza i embajadora.

Un altre dels termes que inclou la Real Academia de la Lengua Española és aporofobia, que va encunyar fa vint anys la filòsofa valenciana guanyadora del Premi Internacional d’Assaig Jovellanos 2007, Adela Cortina, per donar nom al rebuig de les persones pobres.

Pel que fa a les tendències informàtiques, ara són gramaticalment correctes cliquear, per definir el clic en una zona interactiva de la pantalla; i hacker o cracker, per parlar del pirata informàtic expert en el maneig d’ordinadors. Però l’actualització del diccionari no només implica noves adhesions, també s’han suprimit més de vint paraules “obsoletes”. Abans que res, el director de l’acadèmia, Darío Villanueva, aposta per “no fer un ús excessiu i innecessari d’anglicismes”.