SEGRE

ART EXPOSICIÓ

A Arco, no. Al Museu de Lleida, sí

La pinacoteca inaugurarà dimecres la mostra de les fotos censurades a la fira d’art contemporani de Madrid || Una sèrie de vint-i-quatre retrats pixelats de presos polítics a Espanya

Les fotos, abans de despenjar-les de l’estand a Arco el dia previ a la inauguració.

Les fotos, abans de despenjar-les de l’estand a Arco el dia previ a la inauguració.EFE

Creat:

Actualitzat:

Dimecres vinent a les 18.00 hores està previst que el Museu de Lleida inauguri l’exposició amb les fotografies que el públic de la fira internacional d’art contemporani Arco de Madrid no va poder veure fa poc més d’una setmana. La galeria que havia d’exhibir la sèrie fotogràfica de vint-i-quatre imatges titulada Presos polítics a l’Espanya contemporània, obra del madrileny Santiago Sierra, va ser convidada a despenjar-la de l’estand en un acte qualificat de censura que va acabar monopolitzant l’atenció del certamen. I és que entre les vint-i-quatre fotos amb retrats pixelats destacaven els d’Oriol Junqueras i els dos Jordis –en presó preventiva, acusats de rebel·lió i sedició–, cosa que va sacsejar al món de la cultura i va atiar el debat polític entre ajuntament (Podem) i comunitat de Madrid (PP), membres tots dos del patronat d’Arco. Tot just unes hores abans de saltar la polèmica, l’empresari lleidatà Tatxo Benet va adquirir el conjunt fotogràfic per 80.000 euros i, després de conèixer la censura, va decidir cedir-lo a qualsevol institució que ho sol·licités, això sí, començant per la seua ciutat natal i en especial pel Museu de Lleida, a tall de desgreuge després de l’assalt policial que va patir ara fa gairebé tres mesos per emportar-se les obres d’art de Sixena.

L’artista –no està confirmat que assisteixi a la inauguració a Lleida– va lamentar l’acte de censura i es va reafirmar en l’existència de presos polítics a Espanya. Però no només catalans. Sierra va assegurar que “em fa ràbia perquè si no hagués inclòs polítics catalans no s’hauria parlat tant de les fotos”. I és que entre les 24 imatges també poden intuir-se pixelats els retrats del sindicalista Andrés Bódalo; els detinguts per la baralla amb guàrdies civils de paisà a Alsasua (Navarra); diversos activistes del moviment 15-M; membres de l’antic diari abertzale Egin; els anarquistes condemnats per fer esclatar una bomba a la basílica del Pilar, ja excarcerats, o els dos titellaires detinguts a Madrid el 2016 per l’obra La bruja y don Cristóbal, que incloïa referències a la banda armada ETA. El Museu de Lleida exhibirà les imatges fins al 22 d’abril.

tracking