Jaume Barrull Pelegrí: «Em va costar oblidar que era historiador»

L’historiador Jaume Barrull Pelegrí (Lleida, 1947) presenta avui al Cafè del Teatre (19.00 hores) la seua segona novel·la, titulada Missa funeral (Pagès Editors). La trama parteix del funeral de la Coronela de la Torre Gran, un dels personatges centrals del seu primer treball, Ànimes batudes. Protagonitzada per dotze personatges, sis homes i sis dones, la novel·la mostra a través de les seues vides i les seues eleccions, els anys de la postguerra a les comarques lleidatanes.

Li va quedar molt per dir després de la seua novel·la anterior, 'Ànimes batudes'?

Sí, però encara que pot entendre’s com una segona part a l’estar protagonitzada per bona part de personatges secundaris d’Ànimes batudes, és un llibre independent que pot llegir-se sense saber res de la meua anterior novel·la.

Pensa en una tercera part?

[Riu] De moment, no, estic atrafegat amb una altra cosa.

Vostè és historiador. Ha necessitat documentar-se?

La veritat és que no, tenia l’època a la ment. Tanmateix, la contrapartida és que en el primer llibre em va costar molt oblidar-me que no estava escrivint un text acadèmic. La tendència era ser rigorós, però la novel·la et permet imaginar. En aquest segon llibre, això ja no em va ocórrer.

Amb quines diferències s’ha trobat a l’hora d’abordar el primer llibre i el segon?

El més rellevant potser és que el primer el vaig escriure d’una tirada, sense una planificació; només un esquema molt general. En canvi, en el segon, des d’un bon inici sabia quina estructura li donaria, encara que després anés canviant segons evolucionaven els personatges i les històries. Una cosa que em satisfà molt és que els personatges siguin sis homes i sis dones.

Creu que és necessari que passin molts anys abans d’escriure literatura sobre fets com la dictadura o la Transició?

No. Crec que pot fer-se. Per escriure història, potser sí que necessites un cert distanciament per aclarir les fonts. Per exemple sobre el procés hi ha molts llibres de periodistes, alguns dels quals estan molt bé, i et faciliten dades i documents. Estic d’acord amb la frase que diu que “el periodisme és la primera fase de la història”. Tanmateix, un plantejament literari, si ets capaç de muntar un trama al voltant del fet històric, és independent del temps en què transcorri.