Joel Joan: «Em va atreure el repte de ser el monstre de 'Frankenstein'»

En aquesta adaptació teatral de Frankenstein, l’actor Joel Joan es converteix en el monstre, mentre Àngel Llàcer li dóna la rèplica amb el paper del científic Víctor Frankenstein.

Què el va atreure d’aquest paper?

Segurament el repte. Tota l’obra és una al·legoria i la criatura comença sent un monstre i acaba sent més persona que el mateix Víctor Frankenstein. Els dos personatges fem viatges oposats. Víctor va des de la llum cap a la foscor perquè traspassa les línies roges que els déus no ens deixen traspassar, les de la creació. El meu personatge va de la foscor, de la ignorància, de la por, a la llum, al coneixement.

Costa molt la caracterització diària?

No. Ara ho fem en una hora, encara que vam començar amb una hora i mitja. Després he de fer una mica d’escalfament previ perquè el personatge és físicament exigent. Tanmateix, el que més em diverteix del personatge és que està molt allunyat de mi. Puc jugar amb unes armes actorals que normalment al teatre contemporani, la televisió o el cine no són freqüents, com treballar amb la veu.

Per algú que a més d’actor és director, guionista... costa centrar- se només en la interpretació i obeir ordres?

Em diverteixo molt de ser únicament actor i responsabilitzar- se de la meua part. És veritat que sóc algú amb idees i si puc dono la meua opinió. Amb la Carme [Portacelli] hi ha hagut molt debat, però és un plaer fer d’actor i dedicar-se només a la part interpretativa, sense el mal de cap i l’estrès de tenir darrere tota la responsabilitat del muntatge. Això causa molta pressió i no és fàcil. En canvi, fer d’actor i estar a les ordres d’un altre pot arribar a ser deliciós.

Amb Àngel Llàcer, sembla que són molt diferents. S’han entès bé?

Ho som [riu]. Potser per aquesta raó ha anat molt bé, en el sentit que ens respectem molt. A l’escenari jo em sento molt escoltat per ell, fins i tot cuidat. No havíem treballat junts i ha estat un descobriment. Repetiria? Sí. De fet, ell estrenarà La jaula de las locas i m’encantaria ser una boja de la seua gàbia.