x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Experts alerten de l'efecte de divisió social que tenen les notícies falses

  • EFE
Actualitzada 30/05/2018 a les 18:16
El psicólogo y periodista Luis Muiño (d) y el escritor y periodista, Jordi Corominas (i) durante el XIII Seminario Internacional de Lengua y Periodismo, centrado en

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El psicólogo y periodista Luis Muiño (d) y el escritor y periodista, Jordi Corominas (i) durante el XIII Seminario Internacional de Lengua y Periodismo, centrado en "El lenguaje en la era de la posverdad" y organizado por la Fundación San Millán y la Fundación del Español Urgente (Fundéu), promovida por la Agencia EFE y el BBVA

EFE
L’efecte de "divisió social" que tenen les notícies falses és un dels aspectes sobre els quals han alertat els experts que assisteixen al XIII Seminari Internacional Llengua i Periodisme, que han advocat també per un ús "responsable" del llenguatge de les emocions. Aquestes són algunes de les conclusions de les taules de treball desenvolupades aquest dimecres al seminari, que se celebra amb el títol "El llenguatge en l’era de la postveritat" que ahir va inaugurar la reina i que està organitzat per la Fundación San Millán i la Fundació de l’Espanyol Urgent (Fundéu), promoguda per l’Agència EFE i el BBVA.

El Centre Internacional d’Investigació de la Llengua Espanyola (Cilengua), ubicat al Monestir de Yuso de San Millán de la Cogolla (La Rioja), Patrimoni de la Humanitat, ha acollit avui les taules sobre "El llenguatge de les emocions" i "El fenomen Trump i les notícies falses".

L’escriptor i periodista mexicà Esteban Iliades, que ha realitzat treballs sobre les eleccions als Estats Units, ha assenyalat que, al segle XXI, "la desinformació arriba per tots els costats, va un pas més ràpid que les notícies veritables" i per això "cal prendre aquesta qüestió molt seriosament".

Ha alertat dels efectes que, per exemple, tenen les notícies falses difoses a internet en les eleccions de diferents països, en especial "ara mateix" a l’Índia o Itàlia; però, a la llarga, les notícies falses tenen efectes més importants que els comicis perquè "creen una realitat paral·lela que ens toca a tots". Per a ell, "els efectes a llarg termini de les notícies falses poden ser molt preocupants, sobretot perquè creen una divisió en la societat". Davant de les notícies falses "tots ens posicionem, entre els que les creiem i els que no" i "després, veus que això genera, també a internet, contínues discussions que acaben per fracturar la societat". Ha incidit que la utilització de notícies falses des del poder "no és nou" i "hi ha milers d’exemples en la història", entre ells el de Napoleó, que "va contractar pintors i periodistes per difondre que la seua campanya a Egipte havia estat un èxit quan havia fracassat". Ha indicat que les notícies falses "van ajudar" a Donald Trump a guanyar els comicis, però "els seus efectes van més enllà", en especial perquè "creen una divisió social".

Donald Trump, ha afirmat, va ser ajudat al seu triomf electoral per notícies falses "com que li donava suport el Papa" o que "els mexicans segrestaven dones americanes", que "van ser cregudes pels seus votants, entre qui també hi havia gent formada, amb estudis, que triaven creure això" per qüestions ideològiques.

En la jornada d’avui també ha intervingut la investigadora en Llenguatge i Emoció al Centre Suís de Ciències Afectives de la Universitat de Ginebra, Cristina Soriano, qui no ha acudit a San Millán per problemes de salut i el treball del qual l’ha exposat David García, investigador en el Centre de Ciències de la Complexitat de Viena (Àustria).

En el seu treball, ha advocat per "un ús responsable" del "llenguatge de les emocions", que és una cosa present en tots els nivells del llenguatge", el que té "efectes explícits i altres de més inconscients" i "això fa que siguin una arma per a la manipulació".

La periodista Lucía Méndez s’ha referit al concepte d’"intel·ligència emocional", que "es va posar de moda com a una cosa positiva, però ara l’emocional s’ha tornat negatiu perquè parlem d’emocions i pensem en coses dolentes".

La filòsofa i periodista Irene Lozano ha assenyalat que "qui no està legitimat per manipular és el periodisme", però "cada vegada és més irresponsable perquè cada vegada incorre més en recursos que no són seus, sinó de la publicitat o la política".

El director del Diario La Rioja, José Luis Prusén, creu que el periodista, "quan transmet una informació, ho fa contaminat, en certa mesura, per les seues pròpies emocions", però el periodisme s’exerceix des d’un punt de vista "de l’ètica de la veritat i del compromís amb la veritat", "verificant els fets".

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre