Oriol Broggi despulla d’artificis ‘La Flauta Màgica’ a Peralada

Broggi va tirar d’experiència i talent per crear una proposta que hagués sorprès la mecenes d’aquesta cita empordanesa, Carmen Mateu, morta a inicis d’any i a la qual dilluns a la nit es va retre homenatge amb aquesta producció pròpia. La posada en escena és austera –cadires de carpa i una rampa– amb l’objectiu d’atansar al públic l’essència del gènere: la música i la lírica. “He intentat no tocar gaires coses, perquè amb l’òpera hi ha poca opció d’incidir realment, però sí que he volgut anar a buscar el que és més conceptual, més solemne”, va explicar el mateix Broggi.

A Peralada, el viatge iniciàtic de Tamino i Pamina es va convertir, també, en el del dramaturg, que assegura haver-se sentit “molt còmode” ajudant a fer fluir els tempos marcats pel llibret original i les partitures de Mozart. Dins de la voluntat d’atansar el gènere a tots els públics, Broggi va retallar diàleg en alemany –aquí, subtitulat– i va posar més pes en la figura d’un dels sacerdots (Lluís Soler), que va fer de narrador i va explicar detalls de l’argument. Broggi va demostrar, amb un vestuari adaptat al segle XXI, com l’òpera de Mozart es manté immortal tres segles després.