El llegendari Carlos Santana repassa la seua carrera a Peralada

La llegenda de la guitarra Carlos Santana va passar dissabte passat pel Festival de Peralada per repassar el millor del seu mig segle de carrera, que no és poc als seus 71 anys, i va donar així l’oportunitat als mitòmans de la música de validar a la seua llibreta de concerts una casella més que destacada. El mexicà va arrancar amb una introducció que, acompanyada d’imatges de Woodstock, rememorava aquella cita clau en la vida del mexicà, per continuar amb Soul Sacrifice, Jingo i, immediatament, prémer l’accelerador amb Evil Ways.

La banda que l’acompanya juga també un paper important, ja que són músics de primeríssima fila, inclosa la seua dona i bateria del grup, Cindy Blackman.

Carlos Santana, potser perquè el de Peralada era l’últim concert de la seua gira per Espanya d’aquest estiu, es va mostrar eixut en paraules, encara que el seu llenguatge va ser la guitarra, amb la qual es va ficar definitivament el públic a la butxaca quan van sonar els primers acords d’Oye cómo va.

A Santana costa encasellar-lo i si bé el rock té un pes primordial en moltes de les seues composicions, d’altres es passegen sense complexos per diferents estils o directament els fusionen.

El component social del mexicà es va deixar veure també per Peralada, però bastant cap al final del concert amb al·legats a l’harmonia entre les persones, encara que en tot moment va dur una samarreta amb una imatge del colom de la pau i el lema en anglès “ara més que mai”.