Aquest és i així sona el millor músic de carrer del món

Interpretar música en directe a peu de carrer, quan "ningú no s’espera que siguis allà, tan a prop," és l’escenari idoni per impactar en la vida dels transeünts i enriquir la quotidianitat urbana: aquesta és la motivació central de Borja Catanesi, premiat com el millor músic de carrer del món. Aquest jove valencià, que ha guanyat la primera edició dels Universal Street Games celebrada als Estats Units, explica a EFE que la seua vàlua és la passió amb què transmet "el missatge que és la música"; i el carrer, l’enclavament per excel·lència per exhibir l’art i "alegrar" el vaivé de la rutina formant part del paisatge del quotidià. "La música és un bé mil·lenari, és intrínsec a l’home, i per què no omplir els carrers amb ella, com també d’altres arts que alegren la vida de la gent que està de passada, de camí a casa o a la feina", defensa Catanesi.

A ritme de funk, rock, blues i reggae, i proveït amb la seua guitarra elèctrica, un amplificador i un pedal digital o "looper" (que grava i reprodueix sons en bucle), aquest músic de 23 anys ha tocat -mai no cantat- en racons de fins cinquanta ciutats de tot el planeta des que amb 17 va decidir sortir al carrer perquè tenia "moltes ganes de tocar davant de públic". L’art al carrer, diu, genera "experiències espontànies i molt boniques que només poden passar en un entorn així", on "tot està obert al canvi". "Com quan un dia que estava tocant es van atansar unes ballarines professionals i es van posar a ballar al meu costat. La gent es va anar parant i es va armar una rotllana gegant, una cosa que només pot passar en un espai públic obert," relata.

L’or aconseguit el juliol en aquest certamen internacional, que busca els millors ballarins, estrelles de l’esport i músics de carrer, serveix a Catanesi per impulsar la promoció del seu primer disc -que va gravar gràcies al micromecenatge i que publicarà al setembre-, així com per fer arribar a més gent el seu missatge: és possible ser jove i fer de la música la teua forma de vida. "La gent de vegades no entén que toqui al carrer, i fins i tot m’ofereixen menjar i em miren amb cara de pena quan, en realitat, jo em sento molt afortunat de fer el que m’agrada i amb el que, a més, em guanyo la vida força bé viatjant per un munt de llocs", assegura.

En el seu periple musical, que l’ha portat a recórrer Europa, els Estats Units i Nova Zelanda amb la seua guitarra a sobre, s’ha trobat amb diferents maneres d’acollir la música de carrer, entre les quals Espanya destaca per les seues reticències: Catanesi ha collit tres multes per utilitzar amplificador. Després d’haver estat multat "per contaminació acústica en plenes Falles", va dirigir fa cinc mesos una petició a l’Ajuntament de València a la plataforma change.org en defensa d’una "regulació justa" per a la música de carrer.

El guitarrista argumentava que, després d’haver participat en festivals d’artistes de carrer de tot el món (coneguts com a "buskers"), de tornada a la seua ciutat va trobar una realitat "plena d’obstacles" ja que, lamenta, a València no hi ha un permís per utilitzar amplificació, quan per a molts instruments és impossible sonar sense ella. "La meua comesa quan surto al carrer és que a la gent li agradi, que gaudeixi de l’espectacle, i per això interactuo amb el públic. La riquesa que em donen els carrers és l’alegria que em transmet el dedicar-me a fer feliç la gent", revela.

Catanesi, que va guanyar els Universal Street Games després de ser seleccionat entre els tres millors aspirants de la seua categoria -la cantant anglesa Enne Esnard i el guitarrista brasiler Arthur Endo-, ja va guanyar el 2015 el certamen Feeling the Street. En la seua gestació com a artista, les xarxes socials "ho han estat tot", assevera a Efe, "perquè serveixen per arribar a molta gent sense tenir grans recursos", i d’elles s’ha servit per documentar uns concerts que inclouen, entre les publicacions més populars, aquelles on els passejants se sumen de forma espontània a la seua actuació. "El viatge va nodrint la música que faig", assenyala Catanesi, que impregna els seus acords dels llocs en què toca la guitarra, que sol acompanyar d’un rítmic "beatbox", en una travessia a la recerca del seu somni: tocar a grans escenaris i rebre reconeixement com a músic.