"Gudiol hauria plorat veient el trasllat de l'art de Sixena"

En l’inici de la Guerra Civil, l’arquitecte i arqueòleg Josep Gudiol (1904-1985), com a membre del Comitè de la Generalitat per al Salvament del Patrimoni Artístic, va recuperar els fragments de pintures murals del monestir de Sixena que es van salvar de l’incendi de l’edifici l’estiu del 1936. Uns anys després, el 1943, Gudiol es va convertir en el primer director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic a Barcelona, que ahir va acollir l’acte oficial de la celebració del seu 75 aniversari. La consellera de Cultura, Laura Borràs, no va deixar passar l’ocasió de recordar el polèmic trasllat d’obres de Sixena del Museu de Lleida i l’“esforç èpic” de Josep Gudiol en la salvaguarda dels murals de Sixena, que s’exhibeixen al MNAC i que també reclamen des d’Aragó.

Borràs va comentar que l’11 de desembre de l’any passat (quan llavors estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes) es trobava davant del Museu de Lleida, “quan amb nocturnitat i traïdoria es va produir l’execució d’una sentència provisional en una nit d’infausta memòria”.

La consellera de Cultura va destacar l’“esforç èpic” de Gudiol per preservar les pintures de Sixena

En aquest sentit, Borràs va apuntar que “a Josep Gudiol l’hauria commogut fins a plorar veure els conservadors del Museu de Lleida mirant com embalaven les peces i com anaven amb el compungiment que només entenem les persones que estimem l’art”.

La consellera va afirmar estar “plenament convençuda” que “en l’assumpte de les pintures murals de Sixena al MNAC tots els polítics hauríem de fer cas dels especialistes”, per la qual cosa “si ens han garantit que el trasllat posaria en perill la conservació, el debat sobre la propietat i la possessió és secundari partint de la preservació mateixa”. Com ja va anunciar dimarts passat a Lleida, Borràs va insistir que si es donés una sentència contrària definitiva sobre això es declararia “en objecció de consciència artística”. “Quin polític responsable podria fer una altra cosa?”, es va preguntar.

Fundador de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que compleix 75 anys

L’Institut Amatller d’Art Hispànic celebra el 75 aniversari amb el repte de la digitalització dels més de 360.000 negatius del seu arxiu, que documenten la història de l’art del país. Unes imatges que, segons el director de la fundació, Santiago Alcolea, són d’una importància “capital”, per exemple, amb les pintures del monestir de Sixena sis mesos abans de l’incendi de l’edifici que les va destruir a l’inici de la Guerra Civil. La Casa Amatller, en ple passeig de Gràcia al costat de la Casa Batlló de Gaudí, és coneguda sobretot com a edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch, però no volen que s’oblidi que també és la seu de l’Institut Amatller. “Ha estat l’alma mater de la història de l’art del nostre país durant anys”, va expressar el president de la fundació, Francesc Fontbona.