Edificis més protegits

Posar de relleu el patrimoni arquitectònic d’entre 1850 i finals del segle XX, inventariar-lo, protegir-lo i restaurar-lo. Aquests són els principals objectius de les conclusions de l’estudi Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya sorgit de les primeres Jornades d’Arquitectura i Patrimoni, organitzades aquest 2018 per la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Per aconseguir-ho, els experts s’han proposat seleccionar i estudiar algunes de les obres més significatives que mereixen ser considerades arquitectura d’autor i a partir d’aquí, dilucidar si la protecció (o la no-protecció) de què gaudeixen actualment és l’adequada, si s’ha de reforçar, si és necessari modificar-la o, fins i tot, proposar d’incorporar-la a l’inventari arquitectònic de Catalunya per catalogar-la com a Bé Cultural d’Interès Nacional o bé Cultural d’Interès Local.

No seria la primera vegada que un edifici passa sense pena ni glòria durant dècades abans que li sigui reconegut el mèrit, ja sigui des del punt de vista urbanístic o arquitectònic. Per evitar-ho, Cultura ha elaborat un catàleg amb 438 edificis distribuïts arreu de Catalunya, entre els quals mig centenar que pertanyen a les comarques de Lleida. La resta es reparteixen entre els 152 de la capital catalana, 89 a la província de Barcelona, 63 a la de Tarragona i 84 a Girona. A més de la suma dels valors històrics, arquitectònics i artístics, els experts han tingut també en compte criteris com la presència a les publicacions històriques, premis rebuts o les aportacions de diversos professionals.

Entre els més rellevants de la província de Lleida destaquen elements com l’església del convent de la Sagrada Família d’Urgell, a la Seu d’Urgell. Es tracta d’un equipament religiós encara en ús situat a ple centre de la capital de l’Alt Urgell, al peu del passeig Joan Brudieu, conegut també com la Punxa, que compta amb una residència pública. Obra dels arquitectes Josep Puig i Josep Miquel Serra va obrir al culte el 1959. Es tracta d’una representació de l’art eclesiàstic contemporani de la ciutat en la qual destaquen uns grans vitralls i un gran viacrucis de noguera, obra de l’escultor Tomàs Bel. A la mateixa ciutat, Casa Cusí és un edifici residencial encara avui habitat; una edificació molt conceptual, que aprofita les línies rectes i amb materials naturals i elements tradicionals, informa C. Sans.

Per la seua part, la presa de Canelles, situada a Os de Balaguer, és una de les obres arquitectòniques hidràuliques més impactants construïdes a Europa en els últims cinquanta anys. Ja a Lleida ciutat, es troba l’anomenada Casa Magí Llorens, situada a l’encreuament entre els carrers Major i Cavallers, obra dels arquitectes Francesc Lamolla Morante i Francesc de Paula Morera i Gatell. La idea del seu promotor, Magí Llorens, era construir una casa modernista de l’estil que tant triomfaven a l’Eixample de Barcelona. La construcció va començar el 1897 i va arribar a ser coneguda com la Pedrera de Lleida. A més de ser residència del poeta Magí Morera, va acollir diversos usos, des de la impremta de Joventut Republicana fins a la Creu Roja, passant per la franquista Organización Juvenil Española (OJE).

La catalogació es durà a terme amb tres nivells d’aplicació En el cas dels edificis proposats per catalogar com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la intenció és fer-ho de forma progressiva, amb tres nivells d’aplicació. Així, en una primera fase, 49 construccions hauran de ser protegides amb caràcter d’urgència. En les dos següents fases de revisió es comprovaran un total de 234 elements més. Finalment, els 155 restants hauran de ser proposats pels mateixos ajuntaments per poder ser protegits com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La decisió sobre quins són els edificis mereixedors de la distinció sorgeix d’una primera distinció duta a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura, que recull informació bàsica de l’arquitectura de finals del segle XIX i principis del segle XX, tant modernista com del patrimoni industrial, passant pel moviment modern.