x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HISTÒRIA MEMÒRIA

Documenten 57.000 víctimes de la Guerra Civil a Catalunya

  • X. SANTESMASSES
Actualitzada 22/01/2019 a les 11:39
Gairebé 8.000 a Lleida, en una investigació dirigida pel lleidatà Jordi Oliva
L’historiador de Sedó establert a Sanaüja Jordi Oliva, la setmana passada a Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'historiador de Sedó establert a Sanaüja Jordi Oliva, la setmana passada a Cervera.

XAVIER SANTESMASSES

El Cost humà de la Guerra Civil, un projecte d’investigació coordinat per l’historiador lleidatà Jordi Oliva, ha documentat 57.000 víctimes mortals durant la contesa a Catalunya, de les quals 7.840 van morir o desaparèixer a les comarques de Lleida. Es tracta d’un projecte obert, ja que confia poder arribar a les 80.000 víctimes, que és el que calcula atenent els noms que li queden per investigar procedents de diferents fonts.

Per a Jordi Oliva, nascut a Sedó, a la Segarra, es tracta del gran projecte de la memòria històrica “perquè és important recordar les víctimes però el gran projecte d’un país és poder posar noms i cognoms a tots els morts en el conflicte”. Tot un repte personal en el qual va començar a treballar fa més de trenta anys.

El 1986, coincidint amb el 50è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, Oliva va rebre l’encàrrec del llavors director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, l’historiador de Cervera Josep Benet, per documentar les víctimes a la Segarra. Era el moment en què es van constituir els arxius comarcals i es recuperaven els arxius locals. Això permetia fer consultes documentals dels arxius catalans, treball que inicialment se sumava a la recollida de testimonis, poble a poble. La proposta inicial de Benet tenia com a àmbit i de forma exhaustiva els morts de tots dos bàndols i els civils caiguts en accidents derivats de la guerra.

En dos anys Oliva va finalitzar el seu treball a la Segarra i va continuar primer com a col·laborador del projecte i des del 1989 com coordinador a Catalunya. La falta de recursos va afectar els treballs, que es van interrompre entre els anys 1995 i 2003, fins que la “mediàtica” recuperació de la memòria històrica els va posar de nou en marxa.

Les 57.000 víctimes documentades no només tenen nom, edat, lloc i data de mort sinó moltes altres dades com la seua professió, l’afiliació política o sindical, càrrecs, lloc d’origen i veïnat, condició civil o militar, i també consta si van estar presos o malalts i, així com les circumstàncies de la mort, el lloc d’enterrament i fins i tot alguna foto. Per a aquesta ingent tasca, Oliva ha comptat amb una xarxa de gairebé 200 historiadors locals i estudiants voluntaris. A més, des de fa anys, cada mes de juliol es trasllada als arxius militars d’Àvila, Guadalajara i Salamanca per continuar investigant, “en molts casos costejant-me el viatge i l’estada”.

De fet, Oliva el considera un treball precari, com considera “precari que un projecte d’aquesta complexitat pengi d’una sola persona. És decebedor”, però recorda “el compromís que vaig adquirir amb Josep Benet i el que tinc amb Catalunya perquè aquest sigui un país normal”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre