x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ART EFEMÈRIDE

Guinovart, artista polièdric

Actualitzada 27/01/2019 a les 10:08
Els Espais Volart de Barcelona acullen l’última exposició del desè aniversari de la desaparició del creador vinculat a Agramunt || Al febrer s’estrenarà un documental sobre la seua faceta docent a la Filmoteca i al març els homenatges es traslladaran a Madrid i Andorra
L’artista Josep Guinovart, en una imatge presa l’any 1983.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'artista Josep Guinovart, en una imatge presa l'any 1983.

MARTÍ GASULL
L’artista Josep Guinovart, en una imatge presa l’any 1983.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'artista Josep Guinovart, en una imatge presa l'any 1983.

MARTÍ GASULL
L’artista Josep Guinovart, en una imatge presa l’any 1983.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'artista Josep Guinovart, en una imatge presa l'any 1983.

MARTÍ GASULL

El 12 de desembre del 2007 moria a Barcelona l’artista vinculat a Agramunt Josep Guinovart. Per commemorar una dècada de la seua desaparició, els responsables de fundació que porta el seu nom –ubicada en aquesta població de l’Urgell, i dirigida per la seua filla Maria– van organitzar una sèrie d’actes per tot el país englobats en l’Any Guinovart. La “bona acollida” en paraules de la seua filla, ha fet que l’efemèride s’allargui notablement. Aquesta setmana s’inaugurava als Espais Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona la gran antològica La realitat transformada, que podrà visitar-se fins al maig. Es tracta de l’última exposició de l’Any Guinovart, però no l’última activitat, ja que de moment hi ha previst per al mes de febrer l’estrena d’un documental sobre la seua faceta docent a la Filmoteca. Dirigit per Pep Puig, la pel·lícula compta també amb el suport de l’ajuntament de Lleida, a més d’altres institucions. Al març es preveuen sengles homenatges a Andorra i Madrid. A més, la Fundació Miró de Barcelona també està preparant el seu propi reconeixement. Tot això fa que la filla de l’artista es declari “emocionada”. I és que en total, han estat més d’una vintena d’exposicions arreu de Catalunya i diverses ciutats espanyoles, que han pogut recordar que es tracta d’un artista “polièdric” i “molt complet”. A més, s’han succeït taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documentals. En total, s’han pogut veure uns 500 treballs de l’artista. Tot això ha permès “redescobrir-lo”, però també que tornin a veure’s peces que feia dècades que no sortien a la llum. En aquest sentit, la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt va fer una crida a totes aquelles persones que tinguessin obres de Guinovart a posar-se en contacte amb els seus responsables, amb l’objectiu d’elaborar un catàleg tan exhaustiu com sigui possible. Maria va explicar a SEGRE que s’havien localitzat unes 25 peces procedents de llocs tan diversos com les Canàries o Nova York, passant per Madrid, Barcelona o París. L’“èxit rotund” també ha estat possible gràcies al suport de les institucions, tant d’Agramunt i de Barcelona, com de l’ajuntament de Lleida, “encara que esperem la Diputació de Lleida. Serà veritat això que diuen que ningú no és profeta a la seua terra”, sentencia.

La terra, els seus materials i colors, claus en la seua trajectòria

Guinovart va nàixer el 1927 a Barcelona i una dècada després –en plena Guerra Civil– va tenir el primer contacte amb Agramunt, el poble de la seua mare. Va ser aquí també on va tenir el primer encontre amb el camp i els objectes que en formen part, que tan importants serien al llarg de tota la seua trajectòria artística. No va tornar-hi fins a tres dècades després, quan ja era un artista consagrat, i va ser precisament llavors quan es va adonar de per què utilitzava els colors terrosos o materials com la palla, el gra o la terra. Es va formar a París i Barcelona, i a partir de la dècada dels 50 i 60 la seua obra va començar a veure’s a nivell internacional. Un dels seus últims somnis va ser imaginar la Vinya dels Artistes a la Pobla de Cérvoles, que es va fer realitat el 2010, de forma pòstuma, tot i que els seus responsables, Joan Jové i Sara Balasch, mantenen viva l’ànima del creador en cada una de les intervencions a les vinyes i les oliveres. Maria Guinovart es mostra convençuda que el seu pare “s’emocionaria” si veiés en què s’ha transformat. “Crec que seria molt feliç de veure que funciona tan bé. Hi ha peces meravelloses entre les quals m’agrada, especialment, Esclat, de Frederic Amat”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre