«Escriure una novel·la és un exercici de llibertat»

Què trobarà el lector a ‘Entre el cel i la terra’?

Es tracta d’un cant a la llibertat a cavall de dos èpoques no tan diferents com semblen: el període de normalització del feixisme a l’Espanya de la postguerra d’una banda i la Catalunya preolímpica dels 90 per una altra.

A què es refereix amb “no tan diferents”?

Encara que a priori sembli que aquelles dos èpoques no tinguin res a veure, tenen molta relació entre si. De fet, el nostre present no difereix tant de la postguerra. Tan sols cal veure tot el que està passant avui a Catalunya i Espanya.

Encara que la gent em conegui per ser el cantant de Sopa, vaig començar en la música per l’amor a l’escriptura

Com passa un de ser el líder d’una banda musical de prestigi a escriure una novel·la?

La veritat és que, encara que la gent em conegui per ser el líder de Sopa de Cabra, vaig començar a la música pel meu amor cap a l’escriptura. Fins i tot vaig arribar a estudiar la carrera de Periodisme.

Llavors creu que música i literatura tenen relació?

Per descomptat, encara que es veu molt més clar en la poesia. Fixi’s en Raimon, Ovidi Montllor o Lluís Llach, creu que són molt diferents de Ramon Muntaner o Miquel Martí i Pol? I només li he posat un parell d’exemples...

Ha plasmat d’alguna manera aquesta relació en la seua novel·la?

Els cinc protagonistes estimen profundament l’art, ja sigui la pintura, la literatura o la música. A més, al llarg del llibre el lector trobarà fins a cent referències musicals. Aquí a Catalunya tractem la música com si fos un art menor i per això vaig voler reivindicar-la.

Des de quan escriu, vostè?

Des de sempre. Asseure’m davant un full de paper en blanc es va convertir en la meua manera d’evadir la timidesa. Sempre he cregut que escriure una novel·la és un exercici de llibertat; els límits te’ls poses tu mateix.

Asseure’m davant un full en blanc es va convertir en la meua particular manera d’evadir la timidesa

Per què llavors no ha escrit cap novel·la fins ara?

Potser perquè em vaig convèncer a mi mateix que, per escriure-la, havia de viure molts anys per agafar experiència. Em vaig posar el límit als cinquanta anys, i aquí som.

Ja sé que acaba de publicar-la però he de preguntar-l’hi: té pensat escriure’n una altra?

Molt bona [somriu]. Doncs la veritat és que ja he començat. Enyorava tant estar acompanyat dels meus propis personatges que no vaig poder esperar. Necessitava cobrir aquest buit com fos i vaig recordar una frase que m’agrada molt: “L’antídot és al mateix verí.”

Influirà la seua carrera literària en el futur de Sopa de Cabra?

De cap manera. De fet, a començaments del 2020 traurem un nou àlbum, per ara sense nom. Ja tenim cinc de les cançons gravades i aquest estiu farem el mateix amb la resta de temes. A la tardor hi haurà més novetats.