El Toni Prim més tropical

Les palmeres l’entusiasmen i no pot deixar de retratar-les. El fotògraf lleidatà Toni Prim ha volgut compartir amb el públic aquesta obsessió privada a través d’una exposició de les seues palmeres favorites a l’Espai Cavallers de Lleida. Prim va inaugurar ahir la mostra Benvinguts a Palm City i va inundar la galeria amb unes tres-centes imatges de palmeres, des de fotografies de gran format fins a dos grans mosaics atapeïts d’aquests arbres tropicals que ocupava dos parets senceres de la sala.

Vuit anys després de l’última exposició a Lleida, una sèrie sobre nus que va presentar a la ja desapareguda sala Coma Estadella, Toni Prim canvia completament de registre amb una àmplia selecció d’imatges de palmeres que ha anat fotografiant des de fa més de quaranta anys en els seus viatges per diferents països de tot el món. No es tracta només de retrats d’aquests arbres sinó també de les seues representacions que envaeixen des de samarretes fins a logos publicitaris, marques comercials, establiments turístics, el cine o la televisió. El costum de fer-hi fotos ve de molt lluny, “des que, quan tenia uns tres anys, el meu pare em va retratar davant unes palmeres al zoo de Barcelona”, recorda.

De fet, afirma que “aquests arbres són unes icones que ens porten a pensar en els viatges, les vacances, el temps lliure o l’escapada al paradís, encara que aquí a Lleida també podem trobar-nos amb exemplars de palmeres, més com a element decoratiu que d’exotisme, sense anar més lluny al pati de l’edifici de l’Institut d’Estudis Ilerdencs”.

Fins al 5 de juny, el públic podrà disfrutar d’aquest viatge internacional fotogràfic al voltant del món de les palmeres.

Dels cementiris d’Arizona a les palmeres més altes del món Les imatges de Toni Prim no se cenyeixen a palmeres en platges de postal sinó que mostren un ampli catàleg d’aquests arbres en espais més inèdits. Per exemple, als cementiris d’Arizona, on ocupen el lloc dels nostres habituals xiprers o, sense sortir de Catalunya, al cementiri de Deltebre, on les palmeres fan ombra als nínxols. I com a exemplars espectaculars, les de la vall colombiana de Quindío, que poden arribar als vuitanta metres d’alt, més que la torre de la Seu Vella.