Adéu a l'últim galant del cine espanyol

El popular actor asturià Arturo Fernández va morir ahir al matí a Madrid als 90 anys. Fernández es trobava hospitalitzat a la clínica Ruber per un tumor a l’estómac, que el va obligar a interrompre la seua actuació a l’obra Alta Seducción al Teatre Amaya de Madrid. De vestit i presència immaculada, va viure fins a l’últim moment amb l’arquetip de galant de cine i el teatre, construït al llarg d’una carrera de prop de 70 anys des que va arribar el 1950 a Madrid des del seu Gijón natal amb la intenció de dedicar-se a la interpretació. Va començar com a figurant i ràpidament va passar també al teatre. La seua trajectòria al cine va sumar més d’un centenar de títols, amb films com Las chicas de la Cruz Roja (1958), No desearás a la mujer de tu prójimo (1968), La tonta del bote (1970), Tocata y fuga de Lolita (1974) o Truhanes (1983), entre moltes d’altres. El 1960 va rodar a Lleida durant tres mesos i mig el llargmetratge La fiel infantería al costat d’Analía Gadé, un altre nom propi de la història del cine espanyol, que va morir fa tot just un mes i mig als 87 anys. Des d’aleshores, l’actor sempre va guardar un especial record de la capital del Segrià. En una entrevista a SEGRE va reconèixer que “quan vaig de passada a Barcelona sempre miro cap a la Seu Vella, sempre la saludo i li envio un petó”. Les seues aparicions televisives en sèries com Truhanes o La casa de los líos van augmentar la seua popularitat, que va córrer paral·lela a l’exitosa trajectòria teatral al capdavant de la seua pròpia companyia, amb la qual no va deixar de visitar el Teatre Principal de Lleida: Esmoquin (2003), Esmoquin 2 (2005) i Desconcierto (2007). El món de la cultura i de la política va reaccionar ahir a través de les xarxes socials lamentant la desaparició de l’actor. El nou govern de l’ajuntament de Madrid va proposar de dedicar-li un carrer a la capital.