Un patrimoni singular al Baix Segre

La secció d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida va començar ahir dos setmanes d’excavacions a l’interior de l’ermita de Sant Jaume de la Granja d’Escarp, un edifici amb dos moments històrics constructius, als segles XVII i XVIII, però que va resultar greument afectat durant la Guerra Civil. L’edifici, de propietat municipal després d’un acord amb el bisbat de Lleida, es va rehabilitar en diverses fases i èpoques des del 2012. Fa tres anys es va estrenar la nova coberta de l’ermita i es va procedir a retirar la nombrosa runa que s’havia acumulat a l’interior amb el pas del temps. Va ser aleshores quan van començar les campanyes d’excavació arqueològica al paviment de l’església. El responsable d’arqueologia de l’IEI, Joan Ramon González, va explicar que “aquesta podria ser l’última campanya d’estudi dels dos nivells de paviment trobats, pertanyents als segles XVII i XVIII”. L’objectiu és deixar la zona documentada per poder cobrir-la amb un nou paviment, d’acord amb els nous usos de tipus cultural i lúdic de l’edifici, decidits per l’ajuntament i els veïns. Això sí, es deixaria una part del paviment antic a la vista, “com a reserva per a possibles futures intervencions arqueològiques”. En els treballs participen tres tècnics, amb voluntaris dels Amics de l’Ermita de Sant Jaume, associació que impulsa la recuperació d’aquest singular enclavament patrimonial.

La seua singularitat es basa sobretot en la ubicació geogràfica (un mirador excepcional sobre l’aiguabarreig del Segre i el Cinca) i en els antecedents des d’època prehistòrica de la petita cova que s’alça per sobre de l’edifici, vinculada també a una ruta compostel·lana poc coneguda. De fet, la llegenda compta que l’apostol Santiago, després de l’episodi en la seua peregrinació a Lleida en què es va clavar una espina al peu, va passar per aquest enclavament natural de la Granja d’Escarp en el qual es va refugiar durant uns dies per recuperar-se de la ferida, per a la qual cosa va utilitzar l’argila de la zona com a cataplasma. A més, tot just a un centenar de metres es localitzen unes pintures rupestres que formen part del conjunt Patrimoni Mundial declarat per la Unesco el 1998.