El jutge 'retira' el títol d'interès nacional al Museu de Lleida

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la declaració del Museu de Lleida com a equipament d’interès nacional aprovada pel Govern de la Generalitat el 27 de desembre del 2016. La decisió judicial atén així un recurs contenciós administratiu presentat pels bisbats d’Osca i Barbastre-Montsó. Els demandants van adduir que “no es va donar audiència als bisbats titulars de les col·leccions” perquè donessin conformitat amb la declaració d’interès nacional i que ni ells ni el Consorci del Museu van manifestar l’acord. Aquesta última apel·lació seria la que ha portat el tribunal a donar la raó als demandants per un defecte de forma en la declaració del Govern. Les dos diòcesis d’Aragó van presentar el recurs al creure que el títol suposa també una protecció afegida que impedeix el trasllat de les obres de la Franja en litigi des de fa anys.

Al contrari, des de la conselleria de Cultura i el Museu de Lleida defensen que el procediment administratiu va ser del tot correcte i es van mostrar, en declaracions a SEGRE, “en desacord” amb la decisió presa pel tribunal català i van anunciar que estan “estudiant recórrer al Tribunal Suprem”. Així mateix, van assenyalar que ni la declaració de la Generalitat ni la resolució de la interlocutòria no afecten en res la titularitat de les obres.

Cultura preveu recórrer la resolució i recorda que no afecta la titularitat de les obres de l’equipament

Aquest dictamen determina que les col·leccions del Museu de Lleida reuneixen un conjunt de béns culturals “indispensable” per entendre el territori de Ponent i Catalunya. Paradoxalment, el mateix Tribunal constata que la declaració com a equipament d’interès nacional només permet concretar ajuts a la institució i que no suposa una alteració de la propietat dels béns.

L’estimació del recurs per part del tribunal català comporta així mateix que el Govern s’ha de fer càrrec de les despeses del procés, uns 2.000 euros, a falta de recórrer la interlocutòria.

El primer museu “no barceloní” a aconseguir el reconeixement ? L’exconseller de Cultura Santi Vila va anunciar el 10 de novembre del 2016 la decisió del Govern de declarar l’equipament lleidatà com a museu d’Interès Nacional. El motiu, segons Vila, va ser “la importància i el valor dels béns culturals que reuneix el museu”, i es transforma en el primer equipament de fora de la província de Barcelona a aconseguir el reconeixement. Fins llavors, només hi havia sis centres declarats d’Interès Nacional, quatre a la capital catalana –el Museu Picasso, la Fundació Miró, el Museu Marítim i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona–, a més del Museu Episcopal de Vic i el Museu de Montserrat. Es tracta de la categoria immediatament inferior a la dels tres museus nacionals: el MNAC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Ciència.