x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LLIBRES NOVETAT

Un lleidatà reuneix les penes per garrot a l'Espanya de Franco

  • J. BALLABRIGA
Actualitzada 12/02/2020 a les 09:44

Tres condemnats van ser executats a Lleida amb aquest sistema als anys 50

L’autor de ‘Garrote y prensa’, l’escriptor lleidatà Eladi Romero.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'autor de 'Garrote y prensa', l'escriptor lleidatà Eladi Romero.

A.SISCART

Francisco Cebolla Marcos, àlies El Viejo, va formar part d’un grup de sis llibertaris anarquistes que el juny del 1949 van entrar a Espanya des de França per realitzar accions contra el règim franquista. Van atracar cases i bancs a la província de Lleida i fins i tot van matar un membre del sometent. A finals d’aquell mes va ser capturat per la Guàrdia Civil, encara que no va ser jutjat fins quatre anys després en un consell de guerra a Lleida. Finalment, el 17 de setembre del 1956 va morir executat per garrot vil a la presó de la capital del Segrià, llavors a la plaça Cervantes, on avui s’aixeca l’edifici d’Hisenda.

Va ser l’últim dels tres executats per garrot vil en la Lleida de Franco. Una de les més de 250 persones, entre civils i militars, que van patir aquesta pena capital de mort a l’Espanya franquista, com repassa l’escriptor lleidatà Eladi Romero al seu nou llibre d’investigació històrica, Garrote y prensa (Editorial Laertes), que acaba de sortir al mercat.

El mecanisme del garrot vil consistia en un collar de ferro travessat per un cargol acabat en una bola que, al girar-lo, causava a la víctima la ruptura del coll i la mort, encara que depenent de la força física del botxí i la resistència del coll del condemnat, la mort solia sobrevenir per estrangulació, la qual cosa allargava l’agonia del reu.

Els altres dos executats a la presó de Lleida per garrot vil van ser Benito Pascual Lecha (23 de desembre del 1953), condemnat per l’Audiència Provincial per assassinar per robar-li al seu amic Francisco Berenguer; i Marcelino Escuer Suñer (25 d’octubre del 1952), un jove lleidatà jutjat en consell de guerra per dos assassinats –un dels quals el del vigilant del garatge Ford a Lleida–, atracaments al garatge Dalmau i a l’estació de Balaguer (on va robar sis formatges, segons la premsa de l’època) i un atemptat contra un guàrdia civil a Mollerussa, al qual va ferir i va arrabassar la pistola.

L’Espanya de Franco va deixar més de 50.000 ajusticiats per afusellament, però uns 250 presos van patir el garrot, “una pena més severa pel dolor que implicava i per la humiliació que suposava”, va comentar Romero.

El dictador validava les condemnes amb la frase “garrote y prensa”
Eladi Romero (Pont de Suert, 1956) va elegir com a títol del seu nou llibre l’expressió “garrote y prensa”, que pel que sembla “era l’anotació que el general Franco escrivia a les condemnes que ell considerava que havien d’executar-se amb aquest macabre sistema i que, a més, havien de fer-se públiques posteriorment a la premsa del règim com a forma alliçonadora per a la societat de l’època”. Romero creu en aquest sentit que el llibre “contribueix a mantenir viva la memòria històrica, sobretot en aquests temps en què algunes formacions polítiques relativitzen determinades èpoques que va viure el país”. Romero, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, és autor de mig centenar de títols en les últimes dos dècades, sobretot de novel·la negra i història, i també de guies de viatges.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre