SOS pel Tossal de Moradilla

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS) ha posat en marxa una campanya per conservar i difondre el Tossal de Moradilla, al terme municipal de Lleida i a prop dels Alamús. L’historiador Quintí Casals (vegeu l’article sota aquestes línies) lamenta “l’actual estat d’abandó per part de les institucions d’aquest enclavament emblemàtic, el segon turó en importància al pla de Lleida, després del de la Seu Vella”. Casals destaca la riquesa natural de flora i fauna autòctona de Moradilla, a més de les restes arqueològiques i històriques que allotja: un poblat ibèric, un cementiri medieval, una torre de telegrafia òptica del XIX i trinxeres del Front del Segre de la Guerra Civil el 1938. Per tot això, el CECS proposa impulsar la declaració d’aquest espai com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i reclama que es comenci a arreglar, conservar, millorar els accessos i senyalitzar per convertir-lo en un lloc de passeig i lleure dels lleidatans. Dilluns vinent, un dia abans del congrés Àgora que organitza la Paeria per debatre la ciutat post-Covid, el CECS farà una declaració al Tossal de Moradilla en defensa d’aquest patrimoni en risc.

“Lo nostre” Tossal de Moradilla, per Quintí Casals Aquest cap de setmana (20 de juny) vaig visitar, un altre cop, el nostre Tossal de Moradilla, dins el terme de Lleida, però molt a prop dels Alamús. He comprovat el que ja intuïa: continua l’abandó total d’aquest emblemàtic indret per part de les institucions del Segrià. El 2 de juny del 2020, l’excel·lent arqueòleg de la Diputació de Lleida, Joan Ramon González, deia a la premsa lleidatana, amb tot el dret del món, que per tots els records que li comportava el tossal el sentia seu. Permet-me, Joan Ramon, amb la confiança que ens tenim i em prenc, que pluralitzi el tossal. D’aquest meu, teu i seu ha de sortir el nostre, perquè aquest conjunt de tres elevacions geogràfiques que conforma el Tossal de Moradilla ha de ser nostre. Els lleidatans l’han de sentir com a seu, començant pel nostre paer en cap, sigui quin sigui en cada moment. És l’única manera que se m’acut per salvar-lo, per conservar-lo per al nostre gaudi i el de les generacions futures. Des del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS), el fem nostre. Encetem una mena de campanya a l’estil Me Too, que té el repte d’aconseguir remoure consciències lleidatanes i bellugar la societat a salvar el tossal i millorar-lo. I és que Moradilla és molt important per al Segrià. Com afirma González, probablement és el segon tossal en importància (darrere de la Seu) de tots els que tenim envoltant o solcant la Plana de Lleida. Els principals: la Nora (Alcoletge-Vilanova de la Barca), Moradilla (Lleida), Pedrós (Albatàrrec) i Gardeny (Lleida), amb vida passada ibera o medieval, però també als més petits com Bimfaro, Caparrella, Puig Bordell, Vinatesa... Però per què és important Moradilla? En primer lloc, com succeeix amb la resta dels nostres tossals, perquè és aquí on encara podem observar part de la nostra flora i fauna immemorial. Les timonedes, la màquia o els carrascars continentals mediterranis de plantes aromàtiques allotgen vida d’espècies ornitològiques pràcticament autòctones, a més d’altres mamífers, rèptils i insectes propis dels tossals. Però és que, a més, en el cas que ens ocupa, a banda de la seva importància natural com a timoneda, a Moradilla hi ha 3 llocs molt ben contrastats d’interès històric. Un per a cadascuna de les tres elevacions del tossal. Començant per la situada més al sud-oest, la més baixa, allà es localitzen les restes d’un poblat iber, que era a dalt de tot, i el cementiri medieval excavat en una gran roca, els dos elements gairebé totalment coberts de terra i vegetació i de difícils de veure. En la segona elevació, la més alta de les tres i al centre, trobem la torre de telegrafia òptica, bastida a mitjan segle XIX sobre un poblat medieval que, tot i que pot caure del tot en qualsevol moment, atès que una part lateral ja ho ha fet, continua sent el millor exemplar d’aquesta tipologia que tenim a Lleida. I, finalment, en la part més allargassada del tossal, trobem la trinxera de la Guerra Civil, bastida el 1938, que formava part del Front del Segre i també ha patit desperfectes. Conclusió: una vergonya per a tots els lleidatans i, per extensió, els segrianencs. Autoritats, poble de Lleida i de la comarca, cal fer alguna cosa o el temps i la climatologia esborrarà totalment una part important del nostre passat. No podem ser tan deixats! Per començar, des del CECS proposem que l’espai es declari Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i es comencin les tasques de decòrum i defensa. En primer lloc, cal adequar els accessos i la indicació. El Camí de Lleida que parteix dels Alamús i condueix al trencant que porta per una pista a l’accés al tossal està ple de clots i molt deteriorat. L’accés al lloc només compta amb un indicador, des del dit camí i, més endavant, no s’esmenta res més de Moradilla. Per tant, caldria fer una zona de pàrquing i almenys posar algun indicador que ens situés el camí cap al tossal. Per accedir a la part més elevada caldria arranjar el camí, ja que no és fàcil, cosa que es podria fer posant alguna escaleta de fusta i alguna barana que facilités l’accés a persones menys preparades físicament. L’ideal seria fer un petit circuit circular que conduís per la torre i la trinxera, amb els plafons indicatius corresponents. Seria molt recomanable també donar explicacions de l’espai natural, així com de les espècies animals i vegetals que es poden veure i trobar en uns altres plafons descriptius. Finalment, el més important és fer les tasques de recuperació arqueològica del tossal, sempre tenint en compte què s’ha de fer alterant el mínim possible l’ecosistema. Si aconseguíssim fer tot això, el Tossal de Moradilla podria esdevenir un indret màgic, de coneixement, de passeig i d’esbarjo dels lleidatans, i també d’exportació del nostre patrimoni als visitants. En aquest sentit, em semblaria molt recomanable potenciar la seva possible funció didàctica per a escolars, ja que podria ser una sortida barata i molt enriquidora per conèixer el nostre patrimoni transversal (natural i històric). En definitiva, des del CECS no defallirem en demanar l’arranjament del tossal, com hem fet en altres campanyes anteriors com la del Monestir de Sant Ruf, per exemple. Un dels nostres objectius és preservar el nostre patrimoni per transmetre’l als nostres descendents. És la nostra obligació com a generació i no la podem defraudar.