Un monument d'interès nacional que és un colomar

Un monument històric de finals del segle XII, d’estil romànic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat, que està abandonat, envoltat de males herbes i que s’ha convertit de facto en un colomar, ja que centenars d’aquestes aus han colonitzat la teulada i murs superiors. Es tracta del monestir de Sant Ruf, als afores de la ciutat, al peu de la carretera de Torre-serona i a mig camí entre el Secà i Llívia. Tant l’historiador de l’art Francesc Fité com l’historiador Joan Busqueta destaquen el valor d’aquest edifici, a més en una ciutat com Lleida que no està precisament sobrada d’aquest tipus de patrimoni. “És un edifici molt potent de gran qualitat constructiva”, explica el primer, que destaca que la seua volta ja no és d’aresta, sinó que comença a introduir la de creueria, que és la que va caracteritzar el romànic del segle XIII. El monestir es va aixecar en un terreny que va donar el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als canonges de Sant Ruf després de la conquesta de Lleida als musulmans. “Van emprendre un projecte molt ambiciós d’una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis, però només es va construir la capçalera fins al creuer i la nau ja no es va acabar”, explica. Busqueta, al marge de la importància artística del monument, que diversos experts creuen que va servir de model o prova per a la Seu Vella, remarca la rellevància dels canonges de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lats a Lleida després de la seua conquesta, que van ser grans experts en Dret Romà, i apunta que la seua doctrina jurídica va contribuir al fet que Lleida obtingués el privilegi de Consulat l’any 1197 i també va influir en la fundació de l’Estudi General el 1300.

Però el valor artístic i històric d’aquest edifici no li ha servit per evitar quedar gairebé sepultat en l’oblit. Després de la desamortització va passar a mans privades i una part va ser reconvertida en habitatge i una altra, en corrals. Fa uns anys, el seu amo el va vendre i va ser adquirit per un altre particular. “No entenc que sortís a la venda i l’ajuntament no el comprés”, lamenta Fité. El mes de desembre del 2017, els propietaris actuals van firmar un conveni amb la Paeria pel qual en cedien l’ús a la ciutat durant quinze anys, renovables en períodes de cinc en cinc. Llavors, l’equip de govern municipal va anunciar que el 2018 ja hi hauria actuacions de millora, però no en va posar cap en marxa, ni tampoc el govern actual. Tot això malgrat que el Govern el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el gener del 2019. De moment, l’interès nacional no ha suscitat el de la ciutat.