La restauració de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella treu a la llum restes de policromia a les escultures

Després d’un any de feina dels tècnics, la restauració de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella està pràcticament enllestida i ja deixa veure la policromia apareguda en els elements escultòrics, recuperada sota la capa de dècades de brutícia que l’ocultava. Figures humanes de rostres envermellits i capes i vestuari de blau destaquen entre l’habitual to ocre i grisenc de la pedra del timpà, a la part superior d’aquesta monumental porta d’accés al claustre, construïda entre finals del segle XIV i principis del XV. Això sí, aquestes restes pictòriques són difícils d’apreciar des del nivell de terra. Per això, la Generalitat estudia diverses opcions per atansar aquest nou tresor artístic de la Seu Vella als visitants.

La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va afirmar ahir que “en moments puntuals podria habilitar-se una plataforma elevadora o una grua amb cistella per al públic, però també treballem en projectes amb les noves tecnologies perquè aquest patrimoni es pugui conèixer de prop”. D’aquesta manera, va destacar que “tota la portalada, amb els elements escultòrics que queden, s’ha digitalitzat perquè en el futur es pugui projectar un màping, fins i tot reproduint com podria haver estat hipotèticament la porta original”. Com ja es va anunciar fa uns anys, des de la conselleria de Cultura s’estudia la possibilitat d’un videomàping de l’estil del que es projecta a Sant Climent de Taüll des de finals de l’any 2013 amb notable èxit de públic.

Aproven un pressupost de 1.090.000 euros per a l’any que ve, amb l’abstenció ‘crítica’ del PSC

Ibar va participar en la reunió del comitè executiu del Turó de la Seu Vella, que va aprovar un pressupost per a l’any que ve de 1.090.000 euros, uns 300.000 més que aquest 2020. El director del Turó, Joan Baigol, va matisar que en realitat el pressupost ordinari disminuirà una mica perquè inclouen 300.000 euros d’una ajuda de fons Feder europeus per a la restauració del Baluard del Rei. En aquest sentit, el grup municipal del PSC a la Paeria es va abstenir en la votació al considerar que els comptes per a l’any que ve són “poc ambiciosos”, també va criticar la “falta d’actuacions urbanístiques a l’entorn” i va preguntar “per quin motiu no s’ha posat en marxa un espai gastronòmic, que seria un atractiu per a la Seu Vella i el centre històric”.

Per una altra banda, la responsable de patrimoni de la conselleria va destacar la troballa durant les obres a les cobertes del claustre d’una plantilla –dibuixos a escala real dels plans preparatoris per construir el claustre–, única a Catalunya i de les més antigues d’Europa. Ibar va confirmar que “es continuarà estudiant i no es cobrirà perquè el públic pugui veure aquestes traces arquitectòniques quan en el futur també sigui visitable aquest espai”. També va explicar que el projecte per a la segona fase d’obres a les cobertes “es troba sobre la taula de l’Estat”, que es va comprometre a finançar-lo, i “s’hauria de licitar l’any que ve”.

El Turó, amb un 90% menys de visitants des del març per la Covid

L’impacte al monument més emblemàtic de Lleida de l’estat d’alarma, el confinament i les restriccions de mobilitat ha estat tremend. L’hivern passat, el Turó va rebre 9.730 persones, entre visitants i usuaris d’activitats, un 3 per cent més que en el mateix període de l’any anterior. Tanmateix, a la primavera –l’estat d’alarma es va decretar a mitjans del mes de març– el monument va rebre tan sols 1.800 visites, un 93 per cent menys que durant la primavera del 2019, que van ser unes 28.000. I aquest estiu passat, amb nou confinament al Segrià, només es van atansar a la Seu Vella 4.388 persones, un 87% menys que l’any anterior (33.900).