x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

OBITUARI RELIGIÓ

Mor l'ànima del Museu Diocesà

  • J.B.
Actualitzada 13/11/2020 a les 09:23

Mossèn Jesús Tarragona, que durant més de mig segle va tenir cura del patrimoni artístic del bisbat de Lleida, va morir ahir als 95 anys || Missa exequial en memòria seua demà a la Catedral

Tota una vida d’amor a l’art - Les obres d’art del Diocesà eren el somni de la seua vida. Una de les seues il·lusions es va fer realitat amb la inauguració el 2007 del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Des d’aleshores, es va converti ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Tota una vida d'amor a l'art - Les obres d'art del Diocesà eren el somni de la seua vida. Una de les seues il·lusions es va fer realitat amb la inauguració el 2007 del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Des d'aleshores, es va converti ...

LLEONARD DELSHAMS

Precisament, el dia en què Lleida va donar a la Catedral el seu últim adéu al bisbe Ciuraneta, que tant va batallar per l’art del Museu Diocesà, el que va ser l’ànima del patrimoni artístic del museu, mossèn Jesús Tarragona, va morir als 95 anys després d’unes setmanes lluitant contra la Covid-19. Nascut a Torrelameu el 1925, la seua vida va estar lligada a la capital del Segrià des que als deu anys va començar a estudiar al Seminari de Lleida. El bisbe Aurelio del Pino el va ordenar sacerdot el 1948 i les seues primeres destinacions el van portar fins al 1964 per les parròquies de Tamarit de Llitera, Tragó de Noguera, Boix i Blancafort, Bell-lloc i els Alamús i Binèfar. Aquell any, de tornada a Lleida, Del Pino li va encarregar que es fes càrrec del Museu Diocesà i, el 1967, ja va ser nomenat de forma oficial delegat de patrimoni artístic i cultural de la diòcesi.

Entre 1964 i 1982 va ser ecònom de la parròquia de la Sagrada Família de Lleida. També va exercir de sacerdot del Cementiri Municipal. El 1982 va ser nomenat ecònom de la parròquia de Sant Llorenç, càrrec que va mantenir fins al 2002. Aquell any va ser nomenat canonge de la Catedral i adscrit a les parròquies de Sant Andreu, Sant Llorenç i Sant Martí de Lleida.

 


Després de ‘patir’ l’entrega de l’art de Sixena, va alertar que “i ara vindran des de Barbastre!”

 

Però de forma paral·lela a la seua tasca pastoral, mossèn Tarragona va destacar sobretot en la seua labor de salvaguarda del patrimoni artístic. Ell mateix reconeixia que es va enamorar de les obres d’art que atresorava el Museu Diocesà quan va entrar a estudiar amb 10 anys al Seminari, on s’ubicava llavors el museu, l’actual edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. En aquest sentit, el seu disgust més gran va ser viure el litigi per l’art amb Aragó. De fet, moltes de les obres en disputa, sobretot les de Sixena, les va traslladar ell mateix fins a Lleida per conservar-les al museu. La nova seu del Museu de Lleida, estrenada a finals del 2007, va ser “el somni de la meua vida”, va assegurar fa sis anys quan va rebre un homenatge pels seus 50 anys cuidant el patrimoni artístic del bisbat. Des del 2009 era director honorari i vitalici de l’àrea de patrimoni del bisbat, donant el relleu al catedràtic de la UdL Ximo Company.

L’enterrament se celebrarà demà en la intimitat familiar al cementiri municipal. A les 11.30, la Catedral acollirà una missa exequial oficiada pel bisbe de Lleida.

Va impulsar el nou museu i va discutir amb Aragó i fins i tot amb la Generalitat

Mossèn Jesús Tarragona tenia un caràcter de ferro capaç de superar totes les dificultats que se li posessin al davant. Un caràcter forjat segur des que de nen va sentir com el 1936 van entrar al Seminari –la seua família vivia al costat– i van fer a miques a cops de martell les escultures de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. Mai es va cansar de lluitar per un edifici digne per al Museu Diocesà i també per rehabilitar la Seu Vella. La que va ser primera directora del Museu de Lleida, Montse Macià, assegurava ahir entre llàgrimes que “per descomptat avui no tindríem el museu” si no fos per ell. També va ser un líder indiscutible en la recuperació del monument més emblemàtic de Lleida des de la creació el 1972 dels Amics de la Seu Vella, associació que va presidir entre el 1981 i el 1998. Aquesta entitat va afirmar ahir que “el record del seu entusiasme per recuperar l’esplendor de l’antiga catedral ens anima a seguir en la tasca de la que en va ser un gran pioner”. Mai es va esporuguir, ni davant dels polítics en defensa del patrimoni. El 2009, va protagonitzar fins i tot una discussió amb els llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i alcalde, Àngel Ros, en l’acte de constitució del consorci entre Generalitat i Paeria per gestionar el Turó. Tarragona va esgrimir en meitat dels discursos documents històrics de l’època de Felip V per demostrar que el campanar és propietat del Capítol de la Catedral.

Però el litigi de l’art amb Aragó es va convertir en el seu veritable malson, amb el punt culminant de l’entrada al museu de la Guàrdia Civil el 2017 per endur-se l’art de Sixena. L’endemà, va confessar: “Ho vaig passar molt malament. Creia que Nostre Senyor m’enviaria abans la mort que veure això” I va alertar que “i ara vindran des de Barbastre!”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre