El primer sepulcre d'Urgell, el 2022

La primera rèplica al monestir de les Avellanes d’un dels sepulcres dels comtes d’Urgell que es conserven i exhibeixen en un museu de Nova York podria fer-se realitat l’any que ve. El projecte de digitalització i reproducció en 3D d’aquestes obres d’art funerari del segle XIV està impulsat des de fa cinc anys per la diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Tanmateix, tota l’operació va viure l’any passat una aturada, afectada per la pandèmia com tantes altres activitats culturals.

La vicepresidenta de la corporació provincial i de l’IEI, Estefania Rufach, va confirmar a SEGRE que el projecte no està aparcat i que “al llarg d’aquest 2021 està previst que es convoqui el concurs públic per adjudicar a una empresa especialitzada les còpies d’aquests sepulcres del segle XIV”. Almenys per dur a terme la reproducció del primer, que en principi podria ser el pertanyent al vescomte d’Àger Àlvar II, germà del comte Ermengol X.

La primera còpia en 3D reproduirà el sepulcre d’Àlvar II, vescomte d’Àger i germà d’Ermengol X

Si no sorgeixen més retards ni inconvenients, “aquesta obra podria estar llesta al llarg del curs 2021-2022”, va vaticinar Rufach, que també és l’alcaldessa d’Os de Balaguer, municipi en el qual s’ubica el monestir d’on van acabar sortint fa una mica més de cent anys aquestes obres d’art funerari (vegeu el desglossament).

D’altra banda, val a recordar que la Diputació i el Metropolitan Museum de Nova York van segellar el juny del 2018 el retorn digital al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes dels sepulcres d’Ermengol X; dels seus pares, Àlvar I i Cecília de Foix; i del seu germà Àlvar II, que són algunes de les estrelles de la secció medieval The Cloisters del museu novaiorquès.

Després de mesos de gestions, una delegació encapçalada pel llavors president de la corporació, Joan Reñé, va viatjar fins a la ciutat dels gratacels per recollir en persona els arxius digitals d’aquestes obres d’art que permetran elaborar unes reproduccions completament fidels als originals. Tant Estefania Rufach com el director del monestir, Robert Porta, van destacar l’impuls a la difusió turística i cultural que suposaran aquestes còpies.

Quatre sepulcres gòtics i una tapa esculpida per 15.000 pessetes Dècades després de la desamortització eclesiàstica del 1836, el banquer lleidatà Agustí Santesmasses va adquirir el monestir de les Avellanes el 1894 i va acabar venent els sepulcres el 1906 per 15.000 pessetes de l’època a un antiquari. Després de diverses revendes en el mercat internacional, les peces van arribar als Estats Units als anys 20 i 40 del segle passat.

Es tracta dels sepulcres en pedra esculpida d’Ermengol X, dels seus pares (Àlvar I i Cecília de Foix) i del seu germà, Àlvar II. El museu novaiorquès també exhibeix la tapa esculpida del sepulcre d’Ermengol IX, que es trobava originalment a Castelló de Farfanya i la caixa del qual es conserva al Museu de la Noguera.

Abans de les vendes, les restes dels comtes van ser conservades i enterrades posteriorment a l’església de Vilanova de la Sal. El 1967, van ser restituïts al monestir.