«El Museu de Lleida ha estat massa vinculat al 155»

Passada l'última 'tempesta' que ha fuetejat el Museu de Lleida, el director, Josep Giralt, encara el futur immediat d'aquest equipament, que en les properes setmanes estrenarà el nou espai dedicat a l'art gòtic, amb obres d'art “excepcionals” que arribaran des del MNAC. Això sí, Giralt no oblida el litigi amb Aragó. “Una mica decebut” amb les últimes resolucions de la justícia contràries al Museu, considera també que la pinacoteca “ha viscut aquests anys excessivament vinculada al 155”.

El passat 10 de març, fa poc més d’un mes, el Museu de Lleida va culminar l’entrega a Barbastre de l’últim lot de les obres d’art en litigi. A falta d’un major recorregut judicial, es va posar així el colofó a un buidatge museístic que va començar a finals del 2017 amb la polèmica entrega de l’art de Sixena, amb Guàrdia Civil inclosa al Museu. Casualitats del calendari, el 9 de març Josep Giralt va complir sis anys al capdavant de la pinacoteca lleidatana.

Quin regal d’aniversari!

Ni ho vaig pensar. Vivíem una situació tan complicada que només tenia al cap la gravetat del que passava. I és que era l’últim dia d’una part important de la història del Museu, unes obres d’art que eren a Lleida des de l’origen de la col·lecció, fa més de cent anys.

Quan va ser elegit nou director el 2015, va assegurar que la col·lecció del Museu és legal. L’ha decebut la justícia?

Continuo pensant que tant les compres de Sixena com la gestió de l’art de la Franja són legals, però hi ha situacions difícils d’entendre en la justícia. Estic una mica decebut sobre com ens ha tractat la justícia, per això el Consorci i els patrons del museu continuarem reclamant unes resolucions justes.

En la meua vida havia viscut una situació com la de l’art de Sixena, amb guàrdies civils armats per fer complir una sentència que llavors no era ferma. No vull relacionar els fets a Catalunya i el procés amb les sentències contra el Museu, però hem estat excessivament vinculats al 155.

En el cas de l’art de la Franja, soc molt optimista perquè algun dia la justícia farà un reset i començarà a dictaminar com Déu mana..

També va afirmar a l’arribar fa sis anys que volia situar el Museu de Lleida al mapa del món. Li sap greu que es conegui més pel litigi amb Aragó?

Sí, però també vam ser els primers a exposar l’obra fotogràfica de Santiago Sierra i qüestionar el concepte de la llibertat d’expressió en els primers anys del segle XXI. La veritat és que a la meua feina anterior [del 2002 al 2015 a l’Institut Europeu de la Mediterrània] vaig viure de prop les revoltes àrabs i no podia imaginar-me que Espanya tindria uns dèficits judicials que fan difícil ubicar aquest país en una escala de democràcies mundials.

Els exconsellers Vila i Puig segueixen imputats per desobediència per l’art de Sixena. Ara, amb Barbastre, sembla que no han estat tan ‘valents’ des de la conselleria?

Van ser situacions diferents i no es pot barrejar la valentia i la defensa de la col·lecció. Vila i Puig van exercir el que diu la llei de Patrimoni de la Generalitat que, fins ara, tothom entenia que era també ordenament jurídic estatal.

Però hem vist en aquests últims anys com la justícia no ho ha tingut en consideració. Per això, l’actual consellera va decidir complir una sentència, encara no ferma, però que els obliga.

És l’únic museu del país en el qual ha passat això. Precisament, la setmana després de l’entrega de les obres a Barbastre, el Senat va dictar una resolució per no deixar sortir de Madrid la Dama d’Elx.

Malgrat les reclamacions des d’Elx, està protegida pel Senat. A nosaltres, en canvi, ningú no ens ha defensat! L’ICOM va ser l’únic que es va atrevir a emetre un comunicat de suport.

L’execució provisional de la sentència que ordena el retorn de les pintures del MNAC, a Barcelona, sí que s’ha frenat.

Nosaltres també vam intentar explicar al jutge que les obres de Sixena anaven a un monestir que no complia amb les condicions de conservació preventiva per a l’art, però no ho va considerar.

Les obres d’art que vindran des del MNAC faran oblidar les que han marxat?

Les que se n’han anat són molt difícils de substituir perquè formen part de l’origen de la història del mateix Museu. Però també vull destacar l’esforç del MNAC amb un préstec molt important de peces que també són excepcionals. De fet, dos formen part de l’exposició permanent i ens ajudaran a explicar el nou discurs del gòtic, que inaugurarem abans del 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus.

El Pla d’Impuls que va presentar el mes passat la consellera Àngels Ponsa, ho aconseguirà, això, impulsar el Museu de Lleida?

El Pla d’Impuls s’ha de basar en un element fonamental: el Pla Estratègic, que s’haurà d’aprovar aquest 2021. Aquest contempla d’una banda que el Museu de Lleida ha d’explicar en el seu discurs la seua implantació al territori. No només exhibir peces sinó explicar elements patrimonials, ja sigui el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, el jaciment romà del Romeral d’Albesa o el Centre d’Interpretació de les pintures rupestres del Cogul. I, d’altra banda, el Museu de Lleida també ha d’explicar la història de la capital del Segrià.

Aquí arriba la implicació d’un dels patrons, la Paeria.

Això passarà perquè l’ajuntament adscrigui al Museu el fons arqueològic municipal. I això suposarà que no només aquestes peces puguin exhibir-se aquí sinó que el Museu i la Paeria puguin gestionar de forma conjunta elements patrimonials com les Adoberies, les restes arqueològiques de l’Auditori o la muralla d’Anselm Clavé. Després que s’hagi abandonat la idea d’un Museu d’Història de Lleida, tots aquests elements clau de la història de la ciutat s’han d’explicar en algun lloc.

La sorpresa més agradable en aquests sis anys ha estat l’aparició de mecenes com Tatxo Benet i Antoni Gelonch?

Vull destacar el compromís dels patrons, sobretot Generalitat, Diputació i Paeria, que han doblat les seues aportacions econòmiques. Però per a qualsevol museu és fonamental la iniciativa privada. Hem de trobar més gent decidida a acompanyar-nos, però es continua trobant a faltar una llei de mecenatge efectiva.