El franquisme, en clau femenina

A l'Espanya de Franco, la dona quedava reclosa en l'esfera privada de la llar i, si treballava, ho feia en una divisió sexual i classista del mercat laboral. L'Arxiu Històric de Lleida recorda en una exposició amb profusió de fotografies i documents aquest panorama social en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius.

La Setmana Internacional dels Arxius, que cada any s’organitza entorn del 9 de juny, s’ha celebrat a Catalunya en aquesta ocasió sota el lema Persones-Arxius-Vides. L’Arxiu Històric de Lleida ha volgut centrar-se en la imatge de la dona en un període molt concret de la història recent del país, durant el franquisme. El resultat és l’exposició Dones i franquisme, amb una singular selecció fotografies i documents de l’època dels fons que atresora aquest equipament cultural, que estarà oberta al públic fins al 30 de juny, de dilluns a divendres de 9.00 a 14.30 h.

El visitant podrà experimentar un autèntic viatge en el temps cap a un passat no excessivament llunyà que, no per no conegut, continuarà sorprenent i aixecant expressions d’incredulitat davant del paper social de la dona fomentat pel franquisme.

Al finalitzar la Guerra Civil, la situació de la dona és la història d’un retorn a la societat patriarcal i a un paper de submissió que semblava haver-se superat durant els anys anteriors de la II República. L’Espanya de Franco tindrà per objectiu la difusió de valors i pautes de comportament per a la dona, en les quals la família i la llar seran sempre els seus àmbits principals d’actuació, sense oblidar les tasques assistencials.

La directora de l’Arxiu Històric, Glòria Vilella, va explicar que l’exposició es nodreix d’imatges i documents procedents sobretot d’organismes fonamentals del règim com la Secció Femenina i l’Auxili Social en les seues activitats a Lleida. També d’altres fons conservats en aquest equipament cultural, com el del Govern Civil, el d’Ensenyament o el de la denominada Administració Institucional de Serveis Socioprofessionals (AISS), organització del llavors Sindicat Vertical.

L’exposició reprodueix fotografies –que il·lustren aquest reportatge– que deixen clar el paper reservat llavors a les dones: llar, família, esposa i, en el pla laboral, secretària o mecanògrafa.

L’ideal de dona nacionalsindicalista seguia el model tradicional basat en la família catòlica

Un article als anys 50 sobre les “4 grans veritats que diuen els homes”, a la revista mensual socioeconòmica Tarea, que es va publicar a Lleida entre 1946 i 1971.

A través de les fotografies i documents de l’exposició a l’Arxiu Històric de Lleida salta a la vista l’ideal de la dona nacionalsindicalista promogut per la Falange, que recollia el model ultra tradicional basat en la família catòlica, en el qual la tasca missional i vocacional femenina era l’eix bàsic: una dona amb unes qualitats naturals de dolçor, submissió, humilitat, devoció i honestedat.

D’aquesta manera, el Servei Social de la dona, creat el 1937 per “conduir i redreçar les dones, fermes i agermanades, dins del sender que la Falange ha dissenyat després de la conquesta d’una Espanya millor”, tenia una durada de sis mesos, amb una formació general que consistia a preparar a la dona “per ser bona companya de l’home, per al bon govern domèstic i com a mare”.

Per la seua part, la Secció Femenina va ser l’encarregada de mentalitzar les dones del país que el seu paper en la societat era “l’abnegació i el sacrifici, modelant-les com a mares i mestresses de casa i com a reserva de les essències espirituals tant religioses com polítiques”.