LITERATURA NOVETATS
Víctor del Árbol: «A les meues novel·les busco l'arrel de la infelicitat»
L'escriptor barceloní Víctor del Árbol va visitar ahir Lleida per presentar la seua última novel·la, 'El hijo del padre' (Destino)
Víctor del Árbol, acompanyat de Rafa Melero, també escriptor i mosso d’esquadra, a la presentació.
Avui presenta ‘El hijo del padre’, què es trobarà el lector?
Es tracta de la culminació d’una sèrie d’obsessions que he tingut en els últims anys que tenen a veure amb els conflictes entre pares i fills. És el final d’una trilogia que tracta sobre quatre homes d’una mateixa família i de l’antagonisme que tenen amb una altra i com aquests odis i secrets es transmeten de generació en generació des de principis del segle XX fins ara.
L’any 2016 va guanyar el Premi Nadal amb ‘La víspera de casi todo’, va ser un trampolí?
El Premi Nadal em va permetre poder fer el salt i dedicar-me a la literatura per complet. Va ser un trampolí, però en aquest món quan saltes no saps si hi ha aigua i, en el dia d’avui, encara continuo sense saber-ho. Aquesta sensació de tensió em manté amb ganes de continuar treballant i investigant sobre nous temes.
Vostè va ser mosso d’esquadra durant 20 anys, què hi ha d’allò a les seues obres?
Ha estat una part molt important en la meua vida. M’ha atorgat un lloc privilegiat per observar la realitat des d’un punt de vista des del qual la resta de la gent no pot veure-la i això es reflecteix en la meua manera d’escriure i en els temes que tracto a les meues novel·les, com la violència de gènere o els delictes amb menors.
Tot i així, les seues obres no s’identifiquen amb la novel·la negra o policial.
Intento fugir de les etiquetes i aprofundir en aquesta visió de la realitat que he format al meu interior basada en la recerca de l’arrel de la infelicitat. La infelicitat és un subjecte literari molt més interessant que la felicitat. Crec que es pot conjugar l’entreteniment i les històries interessants amb la profunditat d’una història que va més enllà de l’anècdota.
Amb aquest últim llibre tanca una trilogia, com se sent ara?
És una sensació estranya. D’una banda sento una gran satisfacció perquè he dit el que havia de dir sobre aquest tema sabent que he escrit la novel·la que havia d’escriure per tancar la trilogia. D’altra banda, torno a sentir la inquietud per saber cap on aniré com a narrador.
