SEGRE

ARTS ESCÈNIQUES ENTREVISTA

«Imitar la Rahola em va costar molt, amb Eulàlia Reguant va ser més fàcil»

L'actriu còmica, improvisadora i imitadora, popular pels seus personatges en programes de TV3 com 'Polònia' i 'Està passant' o a la ràdio a 'Versió RAC1', presenta demà a la Seu Vella el monòleg 'Not Talent'

«Imitar la Rahola em va costar molt, amb Eulàlia Reguant va ser més fàcil»

«Imitar la Rahola em va costar molt, amb Eulàlia Reguant va ser més fàcil»SÍLVIA POCH

Creat:

Actualitzat:

L’actriu barcelonina Judit Martín no és una cara coneguda perquè el seu èxit rau a assemblar-se al màxim als personatges que parodia en programes com el Polònia de TV3 des de fa cinc anys o posant la veu a La Vane al Versió RAC1. Demà presentarà a la Seu Vella de Lleida el seu singular Not Talent.

Amb ‘Not Talent’ em sona que es riu d’un programa televisiu de màxima audiència.

Faig una conya d’aquest tipus de talent shows, però no m’hi centro. Més aviat parlo del valor de tot el contrari, de la falta de talent. Ara tothom vol ser un artista, el millor artista... Però, què significa el virtuosisme? Realment, en la gent jo busco altres coses.

Quina part d’improvisació trobem a ‘Not Talent’?

Aquest espectacle té una part guionitzada, altres de molt lliures i una altra de pretesament improvisada en la qual convido el públic a proposar-me coses. És un xou molt interactiu.

En la seua època universitària, va estudiar Belles Arts però va acabar a les arts escèniques. Què va passar?

Tots som uns artistes plàstics frustrats, i m’hi incloc. M’agradava molt, però vaig sortir de Belles Arts més perduda del que hi havia entrat. No podia dedicar-me al videoart, que tant m’agradava, i havia de treballar en algun lloc. I així vaig saltar al xou teatral. Però moltes d’aquelles eines que vaig aprendre a Belles Arts les he aplicat al teatre. A Not Talent el públic podrà veure videoprojeccions que he gravat jo mateixa.

Fer riure deu costar, però imitar segur que més.

Sí, m’han costat molt més les imitacions que el teatre còmic. La veritat és que mai m’ho havia plantejat fins que vaig passar un càsting per a l’APM? de Catalunya Ràdio fa quinze anys. M’ho vaig haver de pencar moltíssim perquè allò era feina i no podia deixar-ho. Però he de confessar que mai m’he sentit segura imitant la gent.

Després d’anys a la ràdio, va arribar el Polònia de TV3. Li ha canviat la vida?

Aquest suposat canvi de vida l’he notat sobretot des de fa una mica més d’un any amb l’Està passant, perquè al Polònia anem molt disfressats i és un xou més coral. En el que sí que he prosperat és en el caixet professional. Ara ja no tot és la BBC, bodes, batejos i comunions...! I que em truquin per actuar per exemple a Lleida.

A la tele s’ha posat a la pell de molts personatges. Quin li ha costat més i quin ha estat el més fàcil?

Em va costar molt Mercedes Milà, però perquè era la primera imitació. La que de veritat em va costar moltíssim va ser Pilar Rahola. La més fàcil crec que va ser Eulàlia Reguant, perquè s’assembla molt a la meua manera de ser. Però no faig imitacions sinó paròdies. És una feina que m’ha obligat a investigar com parla el personatge, com es mou... Com més diferents són de mi, més m’agrada interpretar-los, com per exemple Cayetana Álvarez de Toledo.

Algun personatge parodiat se li ha queixat?

No, no... Només en una ocasió hi va haver una polèmica a RAC1 imitant Inés Arrimadas, però va ser per una qüestió de guió, no del personatge.

Esclar que per a personatge propi que l’ha fet ‘famosa’, ningú com La Vane al programa de ràdio de Toni Clapés.

La Vane és dels que més han triomfat, és molt bèstia. Més enllà que sigui molt txoni i tingui uns valors dubtosos, si ha funcionat és perquè té un punt molt looser. Li tinc molt carinyo perquè he crescut entre Vanes, i també he estat una mica Vane!

tracking