ARQUEOLOGIA TROBALLES
Descoberta la trama d'una ciutat romana a Isona
Joves d'un camp de treball identifiquen restes de construccions del s. I aC
Alguns dels joves participants en el camp de treball internacional d’Isona.
La tercera campanya d’excavacions al jaciment de l’Hort del Cavaller, a Isona, ha deixat al descobert la trama d’una ciutat romana. L’arqueòloga Cristina Belmonte va explicar ahir que els anys 2019 i 2020 ja es van detectar restes i sediments, per la qual cosa l’espai es va adequar per treballar en el descobriment, que es preveia proper a l’època romana.
Així, aquest mes de juliol, vuit joves arribats de França, Polònia, Alemanya i Itàlia, en el marc d’un camp de treball internacional, han contribuït a deixar visibles les restes del que han resultat ser grans construccions del segle I aC, amb murs que superen els setanta centímetres de gruix. En aquest sentit, Belmonte va destacar “la potencialitat d’aquest jaciment i la bona conservació”.
L’arqueòloga també va afirmar que, a diferència de les moltes altres vil·les romanes que s’han de visitar “mirant a terra”, les restes trobades a l’Hort del Cavaller són planes, però amb trams de muralla de prop de dos metres d’altura.
La diferència amb altres espais i descobriments d’aquesta època rau en el fet que a l’Hort del Cavaller no s’haurien construït edificacions a sobre i només s’hauria cobert la vil·la romana per fer-hi horts. Belmonte va explicar que això ha permès conservar i esbossar l’estructura de la trama urbana, i destacar-ne la muralla, la porta posterior, el carrer principal i les cases que l’envolten.
A més, aquest espai ha estat catalogat com “el més gran de Ponent”, ja que, a més dels dos metres d’altura, disposa d’una extensió considerable.
D’altra banda, les fases d’ocupació que s’han documentat van des del segle I aC fins al II dC. L’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, Rosa Amorós, va confessar ahir que atresorar aquest jaciment arqueològic al municipi el converteix en privilegiat, i és que, a més d’afegir atractiu turístic, també despertarà l’interès universitari, científic i divulgatiu, tant en l'àmbit nacional com internacional.
Així mateix, va destacar el paper de les vil·les romanes veïnes, Aeso i Llorís: “Pocs llocs de Catalunya disposen d’aquests dos assentaments en un espai tan pròxim i amb aquest grau de conservació.”.
Al seu torn, Maricel Segú, coordinadora de Joventut Lleida, es va comprometre a organitzar més camps de treball a la zona per continuar donant a conèixer la història del municipi.
