x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLÍTICA CULTURAL PATRIMONI

El litigi de l'art de mai acabar

  • J.B.
Actualitzada 19/09/2021 a les 20:38

Critiquen que jutjats civils aragonesos hagin decidit sobre l'activitat de museus públics de Catalunya || Sixena i les obres del Museu de Lleida centren la clausura del congrés de l'IEI

Trasllat d’art de Sixena, el desembre del 2017, dins del Museu de Lleida amb Guàrdia Civil inclosa.

Trasllat d’art de Sixena, el desembre del 2017, dins del Museu de Lleida amb Guàrdia Civil inclosa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Trasllat d'art de Sixena, el desembre del 2017, dins del Museu de Lleida amb Guàrdia Civil inclosa.

Jordi V. Pou / Museu de Lleida

Era inevitable que un congrés sobre conflictes, reclamacions i enfrontaments pel patrimoni artístic no comptés amb un apartat dedicat al litigi de l’art del Museu de Lleida amb Aragó. Així, la segona i última jornada de la trobada virtual organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs es va centrar ahir en aquesta polèmica que dura ja més de dos dècades i que afecta també el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

El congrés va comptar amb les intervencions de dos protagonistes que han viscut els fets des de dins: el lletrat Xavier Muñoz Puiggròs, membre dels serveis jurídics de la Generalitat que breguen encara en els diferents processos judicials oberts; i l’historiador i director científic del congrés Alberto Velasco, que fins fa dos anys era conservador del Museu de Lleida i va viure i va patir el polèmic trasllat de l’art de Sixena el desembre del 2017, amb Guàrdia Civil inclosa i en plena intervenció de la Generalitat pel 155.
 


Més de 300 persones van seguir el congrés via streaming, amb un màxim de 231 al mateix temps


Muñoz va oferir un exhaustiu repàs del recorregut judicial que, en el cas de Sixena, espera el recurs d’empara davant del Constitucional, “però no tenim gaires esperances”.

Quant a la reclamació de les pintures murals del MNAC, la pilota segueix en el Tribunal Suprem. Muñoz va lamentar que, “si finalment haguessin de retornar-se al monestir, malgrat la seua restauració, continua sent un edifici abandonat –les monges que l’ocupaven van decidir marxar– i amb molts problemes d’humitat”.

L’advocat va criticar, d’altra banda, que “jutjats civils aragonesos hagin decidit sobre l’activitat de museus públics de Catalunya, que em sembla molt greu” i va recordar que el 2006 la llavors consellera de Cultura Caterina Mieras “va provar de desencallar el litigi sense èxit amb una resolució que advocava per una gestió conjunta de l’art”.

Per la seua part, Velasco, en clau del tractat durant el congrés sobre les restitucions, va denunciar que “les obres de la Franja no s’han tornat a les parròquies originàries sinó a un museu on no havien estat abans, d’una diòcesi que ni tan sols existia fins al 1995”.

També va alertar de fronts judicials que “segur que vindran en el futur” en al·lusió, entre d’altres, a la reclamació d’obres de Berbegal i Peralta de Alcofea, de la diòcesi d’Osca, entre aquestes la portalada de Sant Martí de Lleida originària de l’ermita d’El Tormillo, “l’edifici del qual estava en ruïnes, i que va salvar el bisbe Meseguer”.
 

Les còpies de peces, solució satisfactòria?

El doctor en Història de l’Art i professor de la Universitat de Vic Santos M. Mateos va plantejar en el congrés que les còpies podrien ser la solució per als processos de reclamació, sobretot ara amb les noves tecnologies que fins i tot permeten anar més enllà que la peça original [va citar l’exemple del videomàpping de Taüll], però segurament mai satisfarà la part reclamant, que ho veu com un premi de consolació”. També va deixar un altre interrogant per al debat: “Quina obra compleix millor la seua funció, la còpia al lloc per al qual va ser creada l’original o aquesta en un museu?”.
 

“Inevitable” barrejar la polèmica amb el conflicte Catalunya-Espanya

Alberto Velasco va concloure que “resulta inevitable que els litigis de Sixena i del Museu de Lleida s’hagin barrejat amb el conflicte polític dels últims anys que enfronta Catalunya i Espanya”.

L’historiador de la Universitat de Lleida va destacar també que l’última entrega de les 111 obres del Museu de Lleida a Barbastre va suscitar “per primera vegada en els anys del litigi la reacció amb un comunicat d’ICOM-Espanya criticant l’afectació a un museu per la reclamació d’una altra pinacoteca i el trasllat d’obres sense una sentència ferma”. Val a recordar que s’espera el recurs de l’Audiència d’Osca.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre