Els edificis del marquès

A començaments de mes, la popular cantant de Mecano, Ana Torroja, va sorprendre al conèixer-se que ha sol·licitat a l’Estat el títol de marquesat que la seua família llueix des que Franco li va atorgar al seu avi. El dictador va atorgar aquesta distinció nobiliària a Eduardo Torroja (1899-1961) a títol pòstum. Molt abans que la seua neta es convertís en una estrella del pop, Eduardo Torroja va ser la superestrella del formigó armat de la primera meitat del segle XX a Espanya.

Enginyer de camins, professor, constructor i investigador, va firmar al llarg de la seua àmplia trajectòria professional nombrosos projectes d’altura, alguns de distingits amb el Premio Nacional d’Arquitectura: la fonamentació del pont de Sancti-Petri a San Fernando (Cadis); l’aqüeducte de Tempul, sobre el riu Guadalete (també a Cadis); la Central Tèrmica i l’amfiteatre de l’Hospital Clínica de la Ciudad Universitaria de Madrid, la coberta del mercat d’abastaments d’Algesires, el Frontón Recoletos o les cobertes i graderies de l’Hipòdrom de la Zarzuela, tots dos també a Madrid. A Catalunya va deixar empremta en dos àmbits ben diferenciats. Entre altres prodigis, en el terreny esportiu va dissenyar la coberta de la tribuna de l’estadi de les Corts del Barça, inaugurat el 1945: una estructura de 26 metres d’ample per 104 de llarg sense cap suport.

Però sobretot a Lleida, en l’àmbit religiós, és recordat per l’espectacular disseny de l’Església Nova del Pont de Suert, consagrada el 1955 després de tres anys d’un projecte impulsat per l’empresa Enher. Torroja va comptar amb la col·laboració de l’arquitecte José Rodríguez Mijares per a aquest edifici d’una sola nau, rematada amb un absis i coberta amb una cúpula apuntada de cinc trams, que s’ha convertit des d’aleshores en la imatge més retratada de la capital de l’Alta Ribagorça.Tot i que per a retratada encara la va superar en la seua època la singular Capella de l’Esperit Sant a l’aire lliure, que Torroja va dissenyar dos anys abans, el 1953, a Aigüestortes: una espècie de closca oberta al riu a la Vall de Sant Nicolau, a prop de l’Estany de Llebreta, de vuit metres d’altura al punt àlgid, que es va convertir en la imatge idíl·lica i futurista del Parc Nacional creat al cap de dos anys, el 1955. Desgraciadament, la falta de manteniment (a finals dels anys vuitanta ja havia caigut part de la coberta) va provocar que aquesta construcció fos enderrocada a començaments dels noranta.

Però la primera construcció de Torroja a Lleida es va estrenar el 1952: l’església ermita de Xerallo, a cavall del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, també de línies singulars. Reoberta al culte fa uns anys, llueix a l’interior unes pintures murals de l’artista lleidatà Víctor Pérez Pallarés.

Ana Torroja reclama el marquesat del seu avi

A finals de novembre es va fer públic que la cantant Ana Torroja havia sol·licitat a l’Estat el marquesat de Torroja, que Franco va atorgar a títol pòstum al seu padrí, l’enginyer i constructor Eduardo Torroja.

Aquest va morir el juny del 1961, als seixanta-set anys, al tenir un infart. El general va crear el títol de marquès de Torroja l’1 d’octubre d’aquell mateix any en consideració als seus mèrits professionals en el camp de l’enginyeria civil i la construcció en aquella Espanya en blanc i negre. Per carta de successió, el marquesat va ser heretat el 1966 pel fill d’Eduardo Torroja, José Antonio, també enginyer civil de camins, canals i ports i Premio Nacional d’Enginyeria el 2007.

José Antonio Torroja va tenir nou fills. La més gran, Ana (dimarts que ve complirà 62 anys), va fer un gir de 180 graus a la tradició familiar i va llaurar la seua fama al costat dels germans José María i Nacho Cano al trio Mecano. El seu pare, segon marquès de Torroja, va morir al juliol als vuitanta-vuit anys.

Ara, ella vol ser la marquesa.