Un altar per a Mercuri a Isona

El santuari de la Mare de Déu de la Posa, als afores d’Isona, lluïa des de fa cinquanta anys un robust i massís altar de pedra, dipositat en aquesta ermita per l’ajuntament als anys 70. De fet, abans d’exercir aquesta funció litúrgica havia estat una pila de safareig, amb el seu forat i tot. Tanmateix, una inscripció en llatí al frontal del presumpte altar, la base del safareig, ja revelava que es tractava d’una cosa diferent i de molta més antiguitat.

Ara, el Museu de la Conca Dellà ha recuperat aquest relleu escultòric de pedra d’origen romà, vinculat segurament al jaciment d’Aeso, enclavament romà que es va desenvolupar entre els segles II aC i IV dC i antecedent de l’actual Isona. El que pot llegir-se de la inscripció, en mal estat pel pas del temps i pel forat practicat a la pedra, indica que es tractava d’un monument que un tal “Lucio M” va dedicar “en compliment del seu vot” al déu romà “Mercuri de les cruïlles i els camins”. Mercuri, que figurava entre els déus més importants del món romà, era el patró de viatgers i comerciants i, paradoxalment, també dels lladres.

Com pot veure’s en aquestes imatges, l’operació de rescat a finals de març va necessitar una grua per poder desplaçar el bloc de pedra des del presbiteri de l’ermita fins a l’exterior de l’edifici. El relleu romà, datat al segle II dC, ja es conserva en una de les sales del Museu de la Conca Dellà, la rehabilitació de les quals es troba ja en la fase final després d’un any i mig d’obres d’ampliació. Aquest equipament conserva i difon les troballes paleontològiques de la comarca i també compta amb importants vestigis arqueològics de l’època romana i medieval d’Isona.

Encara que està tancat per obres, el museu ha programat visites guiades aquesta Setmana Santa a les petjades de dinosaure d’Orcau, al terreny d’ous de dinosaure de Suterranya, al castell medieval de Llordà i a l’església romànica de Santa Maria de Covet (reserves i horaris a www.parc-cretaci.com).