Mor als 97 anys Lluís Trepat, pintor de Tàrrega i artista de referència
Ho va deixar als 80 anys després d’iniciar-se a la pintura als 18 i explorar diversos estils
Imatge d'arxiu de Lluís Trepat
Lluís Trepat, pintor de Tàrrega i referent de la pintura lleidatana, va morir ahir als 97 anys a la seua residència de Fogars de la Selva. L’alcaldessa de la capital de l’Urgell, Alba Pijuan, va lamentar la pèrdua d’un dels pintors més destacats que ha tingut la ciutat. Va recordar que la sala Marsà ha exposat la seua obra i que els seus treballs també són presents a la col·lecció de l’ajuntament. Per a l’escriptor i activista cultural de Tàrrega Xavier García, “la seua va ser una aposta arriscada per la pintura i el dibuix. Era un home que creia en el que feia. El seu era un expressionisme radical, aliè als artistes que es van quedar aparcats en uns resultats, Trepat era un pintor que arriscava”.
Possiblement per aquesta raó tenia una relació molt especial amb Guillem Viladot, amb qui va compartir diverses exposicions i llibres i amb qui es va implicar en l’organització de la Trobada d’Artitesde les Pallargues, ideada per l’arquitecte Josep Mora el 1995. De fet, recorda García que quan l’Institut d’Estudis Ilerdencs va realitzar el llibre dels mestres de la pintura de Lleida, “Trepat va ser el que va obrir el llibre”. García destaca també la ironia sempre present en el seu treball i conversa. Va recordar que quan un periodista els va preguntar “què sent quan pinta”, Trepat va contestar: “La ràdio.” A banda dels seus dibuixos i pintures, l’any 2011 Tàrrega li publicava a través de la col·lecció Natán el volum Vuit contes i un entremès i poc abans Rampataplam, dedicat a les seues memòries infantils.
Trepat va deixar els pinzells a nivell professional als 80 anys. S’havia iniciat a la pintura als 18. Va exposar a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i va anar a París el 1951. Va estar algun temps a Holanda, on va exposar a Amsterdam (1952) i va ingressar obres al museu municipal d’aquella ciutat. De nou a Lleida, va pintar murals per a l’església de Santa Magdalena (1959) i va guanyar la medalla Jaume Morera el 1961. El 1962 es va establir a Barcelona. Es va iniciar amb temes figuratius populars i cap al 1955 va passar a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista. El 1990, després de jubilar- se, va fer cursos de dibuix a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1995 es va traslladar amb la seua dona a viure definitivament a Fogars de la Selva, té cinc nets.
